.jpg)
L'Alta Garrotxa és un lloc on des del Berguedà no hi solem tenir massa tirada, suposo que és un tema de costums. Però això no vol dir que no valgui la pena, només cal fer l'esforç!
Així que l'hivern passat vaig anar-hi a fer una volta, va ser un cap de setmana complet, fent parada a Oix.
El primer dia vaig sortir de Beuda, un bon lloc on deixar el cotxe, per pujar cap a la Mare de Déu del Mont. Un camí molt fressat que no té pèrdua possible, i on vaig trobar-hi prou gent.
El camí s'enfila per entremig de l'alzinar i ben aviat deixo Beuda ben avall.
Arribat al santuari, aprofito per fer un bon esmorzar, que el dia serà prou llarg.
El santuari està estratègicament situat, així que té una bona vista de tot el Pirineu oriental, començant pel Pedraforca...
A partir d'aquí el camí baixa pel vessant nord, pel mig de la fageda. Una tònica que aniré trobant durant tot el camí, alzina a la solana, fageda a l'obaga.
Passo pel refugi de Bassegoda i encaro la forta pujada fins al coll homònim (a sobre, a la dreta). Des d'allà tinc el puig de Bassegoda ben a prop, però avui el temps no em dóna per arribar fins al cim.
Així que baixo cap al coll Roig i a Sant Aniol d'Aguja. Aquí el cansament ja es comença a notar....
Ara el camí flanqueja per damunt de la riera de Sant Aniol en direcció sud, fins que acaba fent la darrera pujada fins a Talaixà. Només en aquests refugis hi trobo gent, la resta del camí és ben solitari!
Finalment baixo fins Hormoier, travesso el grau d'Escales i arribo a Oix. Només han estat 37 km i 2.100 m de desnivell, però el recorregut ha valgut molt la pena!
L'endemà, toca tornar. Surto d'Oix seguint el GR1, però al coll de Palomeres marxo cap al nord per pujar a Santa Bàrbara de Pruneres.
El camí és ben bonic tot aquest primer tram. Després baixo fins a Sadernes i allà ja perdo molta alçada baixant fins al Pont de Llierca, on retrobo el GR1.
Ara cal anar a travessar primer Tortellà i després Sales de Llierca, seguint la falda de les muntanyes calcàries de l'alta Garrotxa.
Mica a mica em vaig acostant a Beuda, i al fons ja s'endevina la silueta de la Mare de Déu del Mont. Ara només caldrà travessar la carena de can Terrades per entrar dins el domini dels guixos de Beuda, senyal de que el final és ben a prop.
Una segona jornada més relaxada que la primera, amb 30 km de recorregut i un desnivell de 800 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada