Aquest dijous vaig coincidir al Cingle de la To amb els Kutrescaladors. Bé, això de coincidir és una manera de parlar, perquè van arribar passat el migdia, quan jo ja tenia molta feina feta. Però em va agradar de veure com el lloc els hi agradava i com venien a fer-hi una via nova.Finalment l'han batejada l'Esperonet Utopia, esperonet per motius evidents i la resta ja és cosa seva. I aquest dilluns, amb el Toni i la Queralt, l'hem anat a repetir.
A sobre hi he deixat una ressenya aproximada, després de veure que ells no n'han penjada cap al seu blog....
El primer llarg, que va fer el Toni, engega en unes soques de pi, a sota d'un petit diedre. Un començament una mica brut que s'arregla desseguida. L'equipament és correcte, un espit i tres parabolts en 55 m, i amb bones possibilitats de posar-hi alguna altra cosa.Hi ha un tram central d'esperó especialment bonic, aeri i amb bona roca, que es disfruta molt (a sota, la Queralt en aquest tram). L'arribada a la reunió (2 parabolts) és un mica terrosa i cal anar en compte.
El segon llarg és encara millor (a sobre, l'Aspavil el dia de la primera ascensió), tret d'unes savines a la sortida de la reunió una mica emprenyadores. Força mantingut, vertical, i amb un sostre de V+ que és el pas clau de la via.A sota veiem a la Queralt i al Toni al final del segon llarg.
Tot i les amenaces de la pluja, que anava passant ben a prop, a nosaltres ens va respectar i ens va regalar una magnífica llum de final de tarda arribant al cim.
4 comentaris:
Joan, haurem de venir al cingle de la To, no pareu d'obrir vies. La calcària sembla dolomítica, no?
Quins jefes :)
Deus estar disfrutant com un enano, que si obrint, que si primeres repeticions... quina enveja! :)
Ja tens feta una ressenya panoràmica de la paret? (Ho dic per anar veient on queden forats buits per deixar l'emprempta del escalador dominguero per excelència de Terrassa, hahaha)
Mingo, la roca és força original, una mena de gres calcari amb abundants bioclastes marins i restes vegetals. Corresponen a la unitat inferior de la formació Corones, just al damunt de les margues de la formació Sagnari. Tot de l'eocè inferior.
PGB, no podia deixar passar l'oportunitat de repetir la única via de la paret que no havia obert.... Ben aviat penjaré una ressenya panoràmica actualitzada, que hi ha força novetats.
Bones!!! molt rapits!
veig que no perdeu el temps!
m'alegro que la disfrutessiu i que le dia us acompanyés!
es veuen maques les fotos!
Nosaltres la vam disfrutar molt obrint-la!
Publica un comentari a l'entrada