15 anys després torno a aquesta mítica via amb el Celdoni, una via que diuen les males llengües que està dedicada a un ínclit president de centre excursionista, del qual no en vull dir el nom.
Una via que, contràriament a les seves veïnes, no està gens suada. I quan t'hi poses entens perfectament perquè. Si mirem la ressenya es podria pensar que és una via senzilla, però és molt sostinguda i l'aire que hi ha entre les assegurances fa que calgui anar-hi en bona forma.
La via comença a la plaça de la canal del Joc de l'Oca. Cal pujar uns metres a l'esquerra fins una gran branca i agafar la via de més a la dreta de les 3 que hi ha. Que només es veuen un parell d'assegurances? Doncs això és l'Escabroni...
Al Celdoni el veig en gran forma, així que deixo que tiri davant. I no decep pujant amb gran seguretat.
I això que quan veus la distància que hi ha entre la primera reunió i la primera assegurança el cor s'encongeix una mica...
Després de dos llargs similars, el tercer és una mica més humà però d'un dificultat similar. I els qui no escalem habitualment a Montserrat, ho trobem.
El darrer és el llarg més espectacular, ja no ho recordava. Però em va ajudar descobrir en un racó de la memòria que com més a prop del llavi del sostre poses els peus, més bé vas.
I la baixada la fem còmodament en tres ràpels fins a peu de via (R2, R1 i terra).
Una via montserratina curta, però de traca i mocador!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada