El primer cap de setmana de setembre vam anar a passar uns dies d'escalada al voltant del Portalet, entre la vall del Tena pel vessant sud, i la vall d'Ossau, pel costat nord. Ens tornem a trobar el Trident, amb el Pep i l'Albert, que aviat serem cordada bicentenària!!
Ben instal·lats a Gourette, la primera escalada va ser a la paret est del pic de Ger.
En aquesta paret hi ha una via molt interessant, Chemins du Dharma, equipada recentment, que va directe al cim. És una via llarga, 570 m, i de tirades llargues (gairebé sempre de més de 50 m), que amb 11 llargs resol la paret. Una via on no cal que porteu material perquè és un calcari força complicat de protegir, i amb els 6-7 parabolts per tirada ja s'hi va la mar de bé.
L'aproximació des de Gourette és de 2 hores per un bonic camí que mica a mica guanya els 850 metres de desnivell que cal superar per arribar al peu de la via.
Ens repartim els llargs de la via, de forma que comença el Pep, segueix l'Albert i acabo jo.
No tenim massa idea de com serà, però ben aviat veiem que el Pep va pujant prou bé i no es queixa gaire, el què vol dir que el llarg li està agradant. I realment la via és interessant i plaent, i a mesura que pugem ho anem comprovant.
Es tracta sobretot d'una escalada de placa, amb trams amb més adherència i trams de regletes, i sort que està la via equipada perquè les fissures són pràcticament inexistents.
Potser si que la via és una mica massa homogènia, però als que estem acostumats a llocs com la Dent d'Orlú, ja ens agrada aquesta mena d'escalada!
Al mig de la paret, hi ha algun llarg una mica més senzill, però la veritat és que costa de distingir-los!
El què no canvia és la llargada de les tirades, algunes de gairebé 60 metres!
La penúltima tirada arriba a una carena, i potser és la més difícil de la via, amb un flanqueig aeri i la superació d'una petita barrera desplomada.
El dia, fins ara impecable, comença a espatllar-se i van pujant boires que els propers dies ens complicaran una mica les coses.
Dalt del cim, contens de l'escalada, ens mirem al fons el Midi d'Ossau, on no tenim pensat d'anar-hi perquè tenim altres objectius menys coneguts.
I ja només ens queda la tornada, per una baixada pedregosa fins a les pistes d'esquí, i després seguint el camí o les pistes directament fins a Gourette, enmig de la boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada