Lyskamm Oriental, aresta est

L'endemà, sortim a primera hora del matí del refugi. Encara estem una mica tocats per haver dormit a més de 4.500 m...., però confiem que ens anirem recuperant. Sobretot perquè, a l'inrevés del què és habitual, en comptes de pujar baixarem més de 500 metres fins a la collada est del Lyskamm.

El dia és magnífic, i la sortida de sol, a l'alçada d'on estem!

 

Aquesta tarda sembla que canviarà el temps. De moment, mentre baixem veiem el primer avís en forma de barret damunt del Lyskamm.

Es tracta d'una acumulació del vapor d'aigua que es condensa quan l'aire més humit que va arribant s'enlaira quan xoca contra la muntanya... I quan arribem a la collada sembla que va augmentant...

Realment la muntanya és tan atractiva, i les seves arestes tan esmolades, que no volem deixar d'intentar-ho. Encara falta molt per a la tarda..... Així que, tot i els núvols, anem cap amunt.

La sorpresa negativa ens la dona el Sergi, ell no s'ha recuperat ni del mal de muntanya ni de la mala nit que ha passat. No es troba en condicions d'afrontar una ascensió que demana alguna cosa més que forma física, són arestes esmolades que exigeixen molta atenció, així que després de parlar-ho, ell gira i nosaltres continuem.

La pujada al cim consta de 3 parts, una primera cresta senzilla i estètica, un tram llarg de cresta horitzontal, plena de cornises i molt aèria, i la darrera pujada fins al cim.

Després de fer el primer tram, veiem que la cresta horitzontal serà llarga i no s'hi valdrà a badar. Hi ha bona traça, però qualsevol error ens podria penalitzar. Ens recordem del Sergi, sap greu, però tal i com estava ha fet bé de no venir. Una relliscada, una petit enganxada dels grampons amb els pantalons, i....

 

Però cal reconèixer que la cresta és tot un espectacle d'equilibris i sang freda, i que la neu està molt bé. La gaudim com mai!!

 

Però tot s'acaba, fins i tot les llargues arestes..... Així que arribem al final i engeguem la darrera pujada fins a la cresta somital.

 

Però per trepitjar el cim, encara ens faltarà un darrer graó de roca, que ens obliga a fer un darrer esforç per superar aquest parell de metres de IVº...

Com a les pel·lícules, just arribem al cim, i els núvols s'esvaeixen i se'ns obre un dia serè que no havíem imaginat.

Algunes fotos, un mossec ràpid i tirem avall. El Sergi ens espera i no ens volem entretenir més del compte.

En el fons, tenim ganes de tornar a travessar l'aresta!!

Mentre baixem, just al davant tenim les principals puntes del massís del Mont Rosa, d'esquerra a dreta: Nordend, punta Dufour, punta Zumstein, punta Gnifetti, amb la cabana Margarita on hem dormit, i la punta Parrot.

Així, tornem ben contents a la collada, i ja només ens quedarà baixar la llarga gelera fins a l'alçada del refugi Città di Mantova, on unes cordes fixes permeten de travessar una cinglera i arribar fins al telefèric de la punt Indren.