El segon dia a Gourette, tot i les bones previsions meteorològiques, es lleva com al vespre anterior, amb una boira pixanera intensa que no permet de poder sortir a escalar amb garanties...
Mentre dubtem de què fem passa l'estona i al final ens animem a travessar el Portalet. Allà el bon temps es manté, així que ens animem a pujar, tot i l'hora tardana, a un dels cims més emblemàtics de la vall: la Peña Foratata.
Així que sortim de Formigal en direcció al coll del Forato per un camí molt fressat.
Al coll el camí gira cap a l'est en direcció cap a la bretxa que s'obre entre el cim principal i el cim occidental. A la bretxa, encara que costi de creure, cal baixar pel costat sud per un curt però fort pendent sense gaire camí, fins arribar a una cornisa herbosa.
Un camí còmode ressegueix la cornisa fins al peu del vessant sud del cim principal.
El camí que cal seguir l'assenyalen unes cordes fixes que ajujden a superar una canal amb algun pas on cal anar ben concentrat!
No us fieu gens de les ressenyes que parlen de passos de IIº, sense les cordes fixes allò apreta fort.
Després, però, la cosa afluixa i ja només és qüestió de seguir la canal fins al cim! Ben contents d'haver pujat una muntanya gens senzilla i tan emblemàtica com aquesta.
Cap al nord el mal temps sembla que segueix... Almenys darrera el Balaitús està ben ennuvolat!!
Ara ja només queda desfer el camí de tornada. El tram final de la canal és intens, està tot equipat per rapelar, però sense corda no ens queda més remei que desgrimpar amb compte.
I contents d'haver pogut aprofitar el dia tornem a Gourette esperant que el temps allà també hagi millorat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada