10 de nov. 2015

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

Dissabte, amb el Cinto de Granollers, anem al Cavall a una via clàssica d'aquestes que només es repeteixen de tant en tant: la Pérez-Vergés. Una via que puja directa per la vertical de la gran berruga i la travessa pel bell mig.

Una via que es pot fer en 5 llargs, però que nosaltres farem en 4 com a la ressenya de sota, d'en Joan Jover, així ell podrà encapçalar el primer i el quart, que li fan especial gràcia.
Patim una mica per trobar el peu de via, però finalment veiem el burí rovellat que en marca l'inici. Mirem amunt i veiem el primer spit a gairebé 10 metres de terra..., sort que la roca és bona i el grau aquí no pica massa!

El llarg és una placa compacta per gaudir còmodament fins als metres finals on la paret es va tornant vertical i, al mateix temps (ja és mala sort), les preses es van fent més petites... Costa arribar a la incòmoda reunió!
Els dos llargs següents que faré en un de sol, també sorprenen. En aquest cas pel poc equipament que hi ha a partir dels primers metres, sort d'algun foradet per tricams! 

El tram que em va costar més és a dalt de tot, abans de la berruga, on la paret es redreça i no hi ha cap opció per protegir-se... Cal agafar-s'ho amb calma, anar pujant mica a mica i amb seguretat fins arribar a una altra reunió molt incòmoda.
El bombo ja és tota una altra cosa. Molt aeri, però també molt equipat. El Cinto s'estrena en aquest tipus d'escalada i, tot i que he vist escaladors més ràpids a l'artificial, se'n surt molt bé. 

Només té dubtes a l'hora de sortir en lliure.... Però qui no n'ha tingut mai de dubtes a l'hora de deixar els ferros i tirar cap amunt?
Fem el darrer llarg comú amb la normal i arribem al cim en un dia magnífic, i amb l'emoció del primer Cavall del Cinto. Poder-ho compartir ha estat una bona experiència!

Estem una bona estona al cim, i després ja només queden els dos rappels i la ràpida baixada per la canal del Cavall. Una bona via per als qui busquen emocions a l'escalada!

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan i Cinto! una gran via! la primera tirada és d'aquelles que s'han de fer amb molt d'atenció i concentració, si caus abans de xapapr el primer una bona castanya, i si ho fas abans del segon...doncs que toques terra! amb el que no s'hi val a badar, passat el segon bolt ja no cal patir, excepte per la dificultat, un bon 6a entrant a la reunió. Encara hi ha les P's de forja a la segona tirada? Us va costar entrar a l'artifo? recordo que a nosaltres el pas d'entrar al desplom ens va costar prou, vaja com allargava el punyetero.

Gatsaule ha dit...

Jaume, al primer llarg va costar entrar a la reunió, el tram de baix el vam trobar poc equipat però senzill, en canvi a dalt pica de valent!! Vaig trobar molt dura l'entrada a la R3, també, on t'hi jugues una bona galeta!!

L'artificial té un primer pas molt llarg i cabró, però el Cinto es va doblegar com un gat i va arribar-hi d'una forma sorprenent! Jo portava una tramposa per fer aquest pas, però a ell no li va caldre!! Els problemes els vaig tenir després des de la primara xapa del sostre per recuperar el material de sota!! I les P's encara hi són!!

joan jover ha dit...

Company, la ressenya "de sota", que dius tu, té un autor! Per altra banda, ha estat parcialment mutilada... Home...

A tots ens fa gràcia que el material que pengem a la xarxa faci algun servei, però no es correcte editar-lo i és obligat esmentar-ne l'autoria.

salut

joan

Gatsaule ha dit...

Tens raó, ho sento Joan, sempre ho faig, només has de donar una volta pel blog... Aquesta la vaig trobar al Google i hi vaig treure el text. Cap problema, company, ara ho arreglo!!

joan jover ha dit...

cap problema! moltes gràcies

joan