Aquest dissabte a Montserrat el vent apretava de valent, i em sembla que no només a Montserrat.... Aparcats a Santa Cecília, sense gosar sortir del cotxe gaire estona, vam haver de canviar de plans i vaig recordar aquesta combinació de vies, situada en una zona sense regulació i arrecerada. La bona ressenya dels Escalatroncs trobada en un racó, ens ajuda a decidir-nos.
L'inici de la via no és fàcil de localitzar, però recordava on era la Josep Maria Andreví, i això ens va permetre intuir la placa inicial a través dels arbres.
L'inici de la via no és fàcil de localitzar, però recordava on era la Josep Maria Andreví, i això ens va permetre intuir la placa inicial a través dels arbres.
El primer llarg (a sobre) és clarament el millor de la via, i completament diferent de la resta. Roca compacta, presa petita, assegurances a prop, grau collat (V+).... Molt millor del que sembla des de sota.
La resta, en canvi, és més de la tònica de les vies veïnes: roca no sempre tan sòlida com ens agradaria, assegurances allunyades, grau baix,..... A sota veiem l'inici del segon llarg.
El dia és fresc i, sobretot ventós. Com més amunt, més notem els efectes del vent, i l'absència de sol fa que escalem abrigats. Però la via és ràpida, i a les reunions no tenim temps ni de refredar-nos!
Acabem la via Entre línies a la carena i seguim per l'aresta Brucs, dos llargs fàcils i desequipats amb bona roca i millor ambient.
I per rematar la jornada, per baixar desgrimpem el Joc de l'Oca, d'aquesta manera arribem al cotxe amb una millor sensació d'haver aprofitat el dia i amb els braços ben calents!!
2 comentaris:
Un dissabte desagradable sí! vau fer bona tria; amb l'aresta brucs final i baixar el Joc de l'Oca deurieu quedar ben satisfets.
De la via el millor el primer llarg com dius, la resta a vigilar amb la roca que, deu n'hi dó...!
Em va agradar molt tornar al Joc de l'Oca després de molts anys..., un bon entrenament!
No vam trobar la roca tan dolenta, amb els anys deu haver anat millorant.
Publica un comentari a l'entrada