Fa bastants anys ja vam venir-hi aquí amb el Pep, a fer la senzilla i agradable via veïna, així que ja tocava de tornar-hi, sobretot sabent que aquesta és força més interessant que la del Cap i el passerell. Amb una aproximació curta des d'un revolt de la pista que surt de coll de Bòixols i la bona ressenya del Joan Jover (a sota), aquest dissabte passat ens vam plantar a peu de via.
L'inici es veu espectacular, llis i desplomat, costa d'entendre com s'ha de pujar, però amb una bona apretada i aprofitant la bona adherència de la roca, ben aviat estic a l'alçada del primer espit. Llavors, amb tècnica de diedre i anant a buscar la placa de l'esquerra s'arriba bé a la sabina.
Sortir-ne i passar a la placa és potser el pas més estrany de la via, cal una mica de confiança i apartar abans les branques que fan més nosa que servei! Després, la dificultat afluixa i arribo a la primera reunió lleugerament suat....
El segon llarg, en contrast, és una llarga grimpada amb un únic pas protegit per un espit.
Aprofitant la reunió intermèdia, el tercer llarg el dividim en dos, un primer curt i poc complicat, i un segon molt més interessant.
Aquest comença amb un curt flanqueig (a sobre), per marxar després en diagonal cap a la dreta fins superar un petit desplom.
El cinquè és curt i discontinu, flanqueig senzill cap a l'esquerra, una curta fissura/xemeneia i un tram d'aresta fàcil em deixen a la reunió.
Fins aquí la via és més o menys interessant, amb un equipament just que permet d'autoprotegir-se i una dificultat moderada excepte el primer llarg. La roca tampoc està malament. Però el penúltim llarg és molt millor, la tirada estrella de la via on escalem voltant la gran sabina que li dóna el nom.
Un inici contundent (a sobre), una roca excepcional, la dificultat sostinguda en el Vº i l'equipament just on no pots posar res més. Una meravella!! La via val la pena només per aquest llarg!
Finalment, per arribar al cim, un desplom amb un parell de passos d'A0 i un tram curt de V que va tombant.
Foto de cim, ullada cap al Pirineu nevat, i tornem al cotxe seguint l'agradable pista que baixa pel darrera, i que permet fer petar una bona xerrada tot baixant.
5 comentaris:
Divertit el primer llarg oi Joan? llàstima de segon i tercer llargs que trenquen la continuïtat de la paret.
Si, noi!! Ara, a mi el penúltim, el del pa de quilo, em va arribar a emocionar!!
Vaig tenir la sort d' ajudar una mica a obrir aquesta via i be, es el que es, però quan sento a la gent dir que el penúltim llarg es sublim penso que ha valgut la pena. Moltes gracies pel comentari.
Vaig tenir la sort d' ajudar una mica a obrir aquesta via i be, es el que es, però quan sento a la gent dir que el penúltim llarg es sublim penso que ha valgut la pena. Moltes gracies pel comentari.
El primer ja és força bo, però realment el penúltim és una meravella! D'aquells que recordes una bona temporada!! Enhorabona per la feina feta!!
Publica un comentari a l'entrada