2 de nov. 2010

Cerdà-Riera a la Bandereta.

Aquestes darreres tardes de setembre, hem aprofitat força el temps abans no arribés el fatídic canvi d'hora anual. I una de les vies que tenia ganes de repetir era aquesta gran clàssica de la paret oest d'Agulles (a sobre, magnífica ressenya copiada dels Indrets d'escalada).

No deixa de ser curiós que una via on hi vam anar 20 anys enrera amb una certa por escènica, i de la que en vam sortir ben satisfets, ara l'encarem com una via per fer a la tarda en un parell d'hores.... En coses així es nota el canvi de mentalitat a l'hora d'enfocar els reptes.

De material en vam servir molt poc, i el joc dels 4 link cams va ser més que suficient per assegurar la via. El camí per arribar-hi és evident i ben fressat, i el primer llarg tan senzill com sembla a la foto, uns metres de diedre i una caminada fins a la reunió a l'alzina.
I el segon, en canvi, continua tan exigent com el recordava. Afortunadament està molt assegurat, però la majoria són claus antics i rovellats que no donen massa confiança. Amb alguna cosa extra a la fissura, queda un llarg magnífic al voltant del V/V+, ben aeri i amb el regust clàssic de les vies lògiques.
El tercer (a sobre) ja és una altra cosa. Assegurat per poder-se fer en A0 i algun pas aïllat, permet d'escalar quan et ve de gust, i agafar-te quan no vols forçar. Tot i ser molt penjat, la sensació que et deixa és ben diferent de l'anterior.

Un altre dels oblits del temps va ser el quart llarg, més difícil del què sembla, sobretot a l'inici (a sota) i molt divertit d'escalar. Un tram de diedre estrany, la xemeneia on fas el mico d'arbre en arbre, i la sortida exposada i fàcil fins la carena.

Tot i que no vam anar lents, vam arribar a dalt just a l'hora de la posta de sol, que en aquesta època es pon darrera del parc eòlic. Un altre dels avantatges d'escalar a la tarda!
Això si, vam acabant el ràppel gairebé de fosc (compte, és de gairebé 60 m!), i la tornada al cotxe la vam fer al llum dels frontals.

12 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Veig que vas recuperant el temps després de tan viatge...aquesta és una via que no fa mai mandra repetir! jo vaig trobar l'inici del darrer llarg abans d'agafar els arbres més difícil que no el recordava...i és que s'ha d'haber trencat alguna cosa i les preses que queden estan pulides, pulides...
Una gran clàssica i una tarda ben apurada Joan!"

Mingo ha dit...

Suposo que és l'octubre. Ara que vau agafar un dia amb un bon sol. Jo quan la vaig fer al 95 el segon llarg havia bolts o spits, ja veig que els van treure i van deixar lo vell. Com diu en Jaume una tarda ben aprofitada, felicitats

Llorenç ha dit...

Recuperant el temps! així m'agrada, anant a buscar les clàssiques al sol de la tarda! molt guapa la via...el els A0 del 3 llarg encara hi ha els claus rovellats? o han actualitzat el material?

Llorenç ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pekas ha dit...

Curiosament parlavem aquesta mateixa setmana d'anar a fer-la amb un company... i em va de fábula la teva piada...

Es una d'aquelles clásiques que, com tú,la vaig fer de "jove"... i em ve molt de gust tornar-la a fer amb la mentalitat d'ara.. ;-)))

Toni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni ha dit...

Una via molt maca i unes assegurances que fan una mica de por.
Llàstima que en la selva del quart llarg s'enganxin les coses i es perdin. En una de les branques s'hi va enganxar l'estrep i va caure via avall. A l’acabar tan tard, no varen poder intentar repelar la via per recuperar-lo, això que semblava que es pogués fer.

JERKOUT ha dit...

Fantàstic poder disfrutar d'una tarda així, i en una via d'estes, fas enveja surtot avui que he nat a la Madalena info, tot unaltre món.

Gatsaule ha dit...

Jaume, m'agrada no ser l'únic que va trobar dur l'inici del quart llarg....

Gatsaule ha dit...

Mingo, aquesta no la sabia.... Si que era a l'octubre, i no hi havia ni un bolt!

Llorenç, em sembla que està igual, tot molt vell, però com que n'hi ha tants!

Pekas, no deixis d'anar-hi, que no decep!

Toni, a veure si el primer repetidor de la via troba l'estrep i ens llegeix...

Jerkout, realment no hi ha color entre Agulles i Gorros, el que tu dius: un altre món!