18 de nov. 2010

El Bestracà, des d'Hormoier

Anar cap al Ripollès o la Garrotxa, des del Berguedà, sempre em fa una mica de mandra. Tot i que són magnífiques comarques, les carreteres que hi porten i el fet d'haver de viatjar sempre amb el sol de cara, tant al matí com a la tarda, fa que la tendència natural sigui d'anar en sentit contrari, cap a les terres lleidatanes.

Aquest diumenge, un bon motiu em va fer anar cap a la vall d'Hormoier, però. I vaig aprofitar per pujar al Bestracà pel darrera, amb molt bona companyia.
Al contrari del seu vessant sud, des d'Oix, pujar-hi per aquí assegura la tranquil·litat en el recorregut i unes bones vistes durant tota la pujada. Ben aviat, la cresta del Ferran es retalla darrera dels colors de tardor que esclaten per tot arreu.

El camí és evident fins un collet situat just al nord del cim. Per pujar vam optar per tirar pel dret, seguint rastres oberts pels caçadors i engarristar-nos per les roques del capdamunt per trobar el camí bo molt a prop del cim. La baixada, en canvi, la vam fer seguint còmodament el camí que baixa cap a Oix, fins un collet on cal anar clarament a la dreta.

Dalt de tot la vista no és tan bona com pensàvem, per la gran quantitat d'arbres que envolten la fita i l'antic castell de Bestracà, però entremig de la massa vegetal anem endevinant les diverses muntanyes veïna amb el Comanegra que ens tapa la vista cap al nord.

De baixada encara vam poder collir una bona bossa de fredolics, a hores d'ara desapareguts de les meves contrades. En resum, una matinal ben aprofitada!

A sota deixo el mapa del recorregut i aquí el track, tot i que el camí segueix sempre la lògica.

7 comentaris:

Luigi ha dit...

Casualment demà hi volia pujar des d'Oix i fer fotos del parell d'esglésies romàniques, però ho deixo córrer per la previsió del temps

M'ha agradat que facis servir l'"engarristar" que no se sent massa sovint (és més de la zona del Berguedà-Solsonès-Alt Urgell, oi?)

Per cert, a mi el Comanegra sigui on sigui, sempre m'embelleix les vistes!!!

Jaumegrimp ha dit...

Un diumenge ben aprofitat Joan! al Vallès a més de tenir sorra premsada on hi escalem, quan passem pel mig de bardisses ens esgarrinxem...mira que en som de rarots eh?

Pere de can Peret ha dit...

Sincerament m’agradaria tenir la “enciclopedia” que fas servir, perquè aquest lloc ni sentir-ne parlar.
Bona sortida!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oh, parles del Bestracà amb tota naturalitat. I ja deu haver de ser així.
Però jo encara en tinc el ressò dels noms mítics.

Gatsaule ha dit...

Luigi, aquí ho diem sovint això d'engarristar, però no et sabria dir fins on arriba.

El millor del Vallès és que sempre es pot comparar amb el Maresme, que és molt més lleig...

Pere, l'Alta Garrotxa és un molt bon lloc per anar-s'hi a perdre en aquests mesos de fred i boires.

Xiruquero, el Bestracà és un cim feréstec i aspre, però en cap cas gaire llarg...

JERKOUT ha dit...

Estic amb el xiruquero. per mi Bestracà és un lloc de llegenda al qual no hi he nat mai, i ara llegint me venen un munt de ganes, a vore si quan torni la caloreta ens hi arribem. Mercés.

Gatsaule ha dit...

Jerkout, l'Alta Garrotxa sempre és un bon lloc on escapar-se, però realment hi deu fer fred, aquests dies....