8 de febr. 2010

Cadí, canal de la Roca Verda (650 m, V/80º)

 
Aquest dissabte, amb el Toni i el Pep, hem iniciat la temporada de corredors de neu. Imaginàvem que havien d'estar en bones condicions, tal i com ha anat el temps, amb nevades i períodes de fred i calor, així que hem començat forts. 

I és que la canal de la Roca Verda és la més llarga de tota la paret nord del Cadí, amb els seus 650 metres de recorregut, equiparable a molts corredors que pugen muntanyes que semblen més serioses. La major part de l'itinerari és un corredor de neu, sense altra dificultat que el pendent i la qualitat de la neu, amb els trams més durs concentrats a l'inici i al final.

D'entrada ens ha sorprès el temps, en comptes d'un dia plàcid ens hem topat amb un dia fred i rúfol,  i amb un vent força emprenyador que no ens deixava entrar en calor. I després la neu no era cap meravella, fonda i pesada, que feia alentir el ritme i créixer el cansament.

Així vam arribar a peu de les dificultats, on ens vam encordar enmig d'una nevada lleugera (a sota). 
  
    
Començo el primer ressalt, i arriba la segona sorpresa: la roca està coberta de neu pols, ni rastre de gel. Pujo com puc fins un clau, busco la forma de continuar i acabo empotrant la punta del piolet en un forat de la roca que em permet de superar el petit desplom, arribar a la neu i acabar sortint fins un arbre on faig reunió.
  
El segon llarg està igual, sense gel, així que el Pep s'ho agafa per la dreta, passant per unes graonades de roca on es pot anar assegurant en alguns arbres. Passos atlètics on els piolets fan més nosa que servei...

Arribem a la pala de neu, on esperàvem trobar-la dura i en bones condicions, però continua fonda. Almenys té bona consistència i no sembla massa perillosa. Descartat el risc d'una allau,  pleguem la corda i continuem amunt, lentament i rellevant-nos a l'hora d'obrir traça.
  
  
Anem guanyant alçada mentre el fred segueix viu. Ara el cel s'ha asserenat però el vent cada vegada és més fort i, tot i l'esforç de la pujada, ens seguim fotent de fred. 

Almenys, quan ens acostem a la part final, veiem que està en bones condicions. Es veu gel a tots els ressalts i la cornisa de la sortida a la carena no és massa exagerada.

Ens canviem els guants, que se'ns han glaçat i estan entercs, i ens tornem a encordar. Ara es pot pujar molt bé amb els dos piolets i el gel permet l'assegurança amb cargols.
  
  
Tot i que el més pràctic és dividir el darrer tram en dos llargs, fa tan fred que només tenim ganes de sortir a la carena i al sol, així que apuro la corda, passo els dos ressalts entapissats d'un magnífic gel blau, i encaro el darrer pendent de neu que es va adreçant cada vegada més fins a la cornisa.

Aquí la neu és compacte i arribo ràpidament a dalt. La trenco una mica i m'hi enfilo com puc, superant el desplom i arrossegant-me per arribar al sol. El canvi és absolut, passant de l'ombra a la llum, tot i que el vent continua fort i insistent.
  
  
Ells pugen ràpidament i ben aviat ens trobem junts dalt del cim. Ara ja només cal baixar cap a la bretxa de la canal del Cristall i seguir l'enorme traça fins a Prat de Cadí i Estana, on ens espera una bona cervesa!

Per primera vegada, m'he oblidat la càmera de fotos..., així que les que veieu són del Toni i del Pep. Gràcies, nois!
  
 

17 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats

Pel que ens expliques vareu haver de treballar-vos l'ascenció de valent i amb molt de fred !!

salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Bona feina Joan!! quina pencada i quin fred no? n'he agafat llegin-te
en canvi nosaltres aquest cop la vam encertar i gaudírem del solet a Oliana a la Paret de Rumbau, ja tocava escalar amb roca calenta no?

edunz ha dit...

epa valents! nosaltres erem gaudint del solet a la gallina pelada, dels pocs massíssos que es van escapar del rúful d'aquell dia.. com anava allò de mentiderlòlegs? les webs de muntanya ja donaven aquesta meteo.
M'anava mirant el Cadí i pensava amb vosaltres... fusta d'aplinista!

com vas trobar la neu a les canals per passejar-s'hi amb esquís, encara li falta gaire?

laura pi ha dit...

Bona i llarga alpinada Gatsaule!
La Roca Verda, mes que una escalada cal considerar-la com una llarga i empinada excursio amb espectaculars vistes, poder en el tema guerrer et deixa una mica indiferent, pero t'omple els sentits, llastima que el dia no s'unis a la festa!
Com vareu veure les condicions de neu en la resta de corredors? Apa, bones escalades!!

r3ymon ha dit...

Hola crak!!! molt wapa la canal!! felicitats!!!

nosaltres estavem el diumenge..vem anar a fer la Sabat...divertida :) :)

vagui béee!!

r3ymon ;)

Gatsaule ha dit...

Gràcies, Joan B! Va ser durilla però satisfactòria!

Jaume ja explicaràs com vas trobar la via! Nosaltres ja teníem ganes de tocar neu, i a fe que en vam trobar!!

Edunz, sabíem que faria temps de nord, però no pensàvem que arribes al Cadí..., Afortunadament després va asserenar-se! La neu no estava gens malament al Cristall per baixar esquiant, si no canvia te la recomano.

Josep i Laura, una excursió entre els dos ressalts, perquè ni a baix ni a dalt hi regalen res, almenys en l'estat actual! Les canals de la zona de l'Ordiguer tenen totes una bona traça, així que imagino que es deuen fer molt bé. I fins al peu de l'Ordiguer hi ha una veritable autovía!

Gràcies, R3ymon! Suposo que el diumenge va fer millor temps, no?

joan asin ha dit...

Carai quines condicions més dolentes de neu i temps. Enhorabona.

Xavi ha dit...

Vaja, més que una cerveseta, després del relat, a mi em vindria més de gust una infusió calenteta...quina rasca!

Mingo ha dit...

Joan jo com en Xavi ,mes que una cerveseta algun caldet o cosa que se li assembla.
Felicitats per l'ascensió, pq quan trobes males condicions de neu es fa difícil tirar amunt tan de fisic com de coco.
Salut

Gatsaule ha dit...

Joan, podrien ser pitjors, tampoc n'hi ha per queixar-se massa, sobretot ara que estic a la vora del foc...

Xavi, deixa't estar, que després, amb l'escalfor recuperada, no hi ha res que vingui més de gust que una bona cervesa! A veure quin dia en fem alguna...

Mingo, el què passa és que estem massa malacostumats! Ens hem anat viciant amb la roca calenta i la neu dura, i no sempre ho trobes!

Llorenç ha dit...

esteu grillats! amb el fred que fa! i vosaltres cap a la cara nord! inconcients!
quan ho sapiguin a casa vostra ja veureu!

Gatsaule ha dit...

Tens raó Llorenç, per això intentem amagar-ho tan com podem!!

SEVIDE ha dit...

Hola Gatsaule,
sembla que les condicions de les canals més dretes no són encara òptimes, però jo igualment pregunto.
Vau poder veure com estava la teixonera?
Merci

Gatsaule ha dit...

Sevide, la Teixonera no la vam veure bé, es veu blanca al fons, però potser només és neu pols, com a la majoria de les més compromeses. Ho sento, hi hauràs d'anar!

Pekas ha dit...

Una de les meves preferides de la zona.. ;-)))

Es un lloc idilic per fer aquest tipo de ascensions....

Pau ha dit...

Aquest darrer dissabte, Ramón i jo (Pau) hem fet la Roca Verda i hem trobat unes condicions molt dolentes, molta neu sense transformar i molts ressalts. Una activitat molt exigent que no ens va permetre fer gaires fotos.

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Pau! Però aquest ja es veu que, tal i com ha anat l'hivern, les condicions no són tan bones com l'any passat. Caldrà esperar unes setmanes més abans d'anar-hi....