8 d’oct. 2007

El Roget, via la recerca de l'unicorn

El Roget és aquesta mena de base o pedestal que té la paret sud del Pedraforca, just al damunt de les antigues mines a cel obert de carbó, i que sempre que enfilava el camí cap al Pollegó Inferior em mirava de reüll.

I és que la seva verticalitat fa una mica de basarda, de manera que he anat endarrerint el contacte amb aquesta muralla fins aquest diumenge. Feia dies que deiem amb el Toni d'anar-ho a mirar, fins que vam fer la nostra particular recerca de l'unicorn.

Aquesta via la vam triar una mica perquè semblava feta més o menys pels humans, excepte el darrer tram. A sobre he dibuixat el recorregut aproximat de la via i, a sota, us deixo la ressenya d'Onaclimb, molt bona com sempre. Com que la via es baixa rapelant, vam deixar el tram final (6b expo, cap assegurança visible) perquè algú ens l'expliqui.

Els primers dos llargs són força senzills, excepte els passos inicials, finets, finets (a sobre, el primer llarg). Tot i que nosaltres ens vam embolicar començant una mica massa a l'esquerra on hi havia uns espits lluents, cal anar més a la dreta on uns espits més rovellats marquen l'inici.

Totes les reunions de la via estan equipades a l'estil Pedraforca, és a dir, amb un macroparabolt amb anella (a sota) i, a vegades, amb un espit al costat.

Al tercer llarg, la via comença a ensenyar el seu caràcter, roca compacte i vertical o desplomada (a sobre, el Toni després del V+), amb 2 claus a l'inici del llarg i una magnífica fissura per equipar. De fet, abans de la reunió, hi ha uns metres de bavaresa extraordinaris, pels quals gairebé val la pena de pujar-hi: desplomats, amb presa magnífica per les mans i sense equipar. Una joia ! A sota, el Toni ens ensenya el pas.

El quart llarg és semblant al tercer, V+ desplomat a l'inici amb 3 claus (a sobre), i verticalitat assegurada sense cap més assegurança (a sota).

El cinquè llarg és de transició cap a la fissura final (a sobre), una fissura que comença ample i que em va decidir a intentar-la (a sota), fins que vaig veure tot de cintes passades per pedres empotrades, que és pràcticament l'únic sistema d'assegurament possible. Així que sota el sostre, sense poder-me assegurar, vam tirar avall.

En dos rappels de 30 m i dos més de 60 m ens vam tornar a trobar a peu de via. Una via que ens va agradar molt tant per l'ambient, com per la qualitat de la roca. A més, és la zona del Pedraforca amb una aproximació més curta, uns 15 minuts !

L'altra sorpresa de la jornada va ser la presència d'un trencalòs escuat que ens va venir a veure (a sota). Pobre, sense la cua les deu passar realment putes cada cop que vol posar-se a terra.

10 comentaris:

Kutrescaladors ha dit...

Ep!!! quins bolets posar-se en una via amb un 6b "expo" si es que ja t'ho diuen clar!!! si no ets un friki ni t'ho pensis!!
Be, m'encanta la primera foto! es la millor forma de putejar al company amb les cordes!!! així, que es curri el llarg!
Bona feinada aquesta de desgrimpar un llarg d'autoprotecció!

Gatsaule ha dit...

Ha, ha, deu ser que jo també sóc una mica "kutre".....

Mohawk ha dit...

Ara que estàs fet un "lolo", no deixis escapar la "Prima", és molt guapa...

Pensava que farieu el off-width per practicar per la Robins, ja,ja,ja...

:P

Anònim ha dit...

Hola Gatsaule,
No conec a gaire gent que hagi repetit aquesta via. Enhorabona
Vaig tenir la sort d’obrir aquesta via en una època en que ho portava bastant be això del grau assumit.
Jo no escalava més de 6b-c però podia fer-ho amb pocs seguros. Estava molt segur de mi mateix. Va ser amb aquestes circumstancies que vaig obrir la via.
L’últim llarg em va tocar a mi. Recordo que al arribar sota el sostre no vaig poder assegurar-me. A partir d’aquí va ser una fugida cap endavant. Ho veia clar de pujar però no podia assegurar-me. Segons un instint de supervivència vaig pujar fins posar un pitó de color groc –ho recordo encara- Cassin, no estava gens segur que aguantes un saque, aquest ferro es va quedar. Encara vaig fer uns passos difícils i ja vaig sortir a una zona més fàcil i reunió.
De baixada vam posar un parabolt al final de las dificultats. No estava disposat a facilitar la feina a ningú.
Celebro que la via mantingui el seu to inicial.
Espero que haver complert amb el teu desig d’explicació.
Una encaixada

Josep Rigol

PD. Ara ves afer la Prima, aquesta si que es per disfrutar.

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Josep, realment és tal i com ho vaig veure.

Entre uns i altres m'heu fet venir ganes d'anar a fer la Prima, es veia molt interessant !

Jortx ha dit...

No hi ha qui li tregui les ulleres de sol al Toni!

Ara quan comenci la fresca n'hem d'anar a fer alguna a la cara sud. Equipada ehhhhhh!!

Ja negociarem ;)

el terrible ha dit...

et vaig veure passar i vaig veure el cotxe a l'aparcament per anar al roget. jo vaig provar l'unicorn fa un parell d'anys, i vaig batallar amb l'off width bastanta estona, però tampoc vaig veure massa clar que no em trenqués les cames i vaig deixar-ho córrer.
si aquesta t'ha agradat vés a la prima que és moooolt més bona

Xavi ha dit...

Bona via, llàstima de l'últim llarg que es dispara de grau i exposició. Jo només he fet la Prima i em va agradar força.

Gatsaule ha dit...

Terrible, on estaves ? No et vaig veure.

Jortx, quedo a l'espera de la teva proposta, però no podem trigar massa que quan comenci a nevar la cosa es complica.

flx ha dit...

interesant...molt interesant.
Molt a tenir en conte per quan torni a recuperar una mica. Felicitats per la feina.

salu2
flx