14 de març 2008

Pic del Martell, dos solitaris a la via Peor Imposible

L'altre dia vaig veure aquesta ressenya de sobre al blog del Luichy i, aprofitant que ahir a la tarda volia fer-ne alguna pel Pic del Martell, me n'hi vaig anar tot sol.

Feia un dia emboirat i estava dubtant sobre si no seria millor fer-ne alguna de més senzilla, quan va aparèixer el Marc que també anava tot sol. Així que vam ajuntar esforços per anar a la Peor imposible. A sota veiem al Marc sortint del pas de 6a del primer llarg.

Vam haver de resoldre un problema, érem dos solitaris carregats amb dues motxilles plenes de material i amb dues cordes per anar en simple. La solució va ser muntar una cordada, atapeir la resta del material en un únic paquet i pujar amb les dues cordes, una per assegurar-nos i l'altra per pujar el material.

Per sort la roca és molt bona (a sobre, el Marc a l'inici del segon llarg) i està poc sobada pels estàndards del Pic del Martell, i tot i que l'equipament és una barreja de burils, dobles burils i espits, no vam haver d'afegir res de material per assegurar-nos.

Mentre pujàvem a pes de braços el tercer company (a sota), anàvem reflexionant sobre com deu ser de dur escalar a Yosemite.....

En alguns casos la via està força plena de vegetació (a sobre, arribada a la tercera reunió), però no molesta gens i els margallons hi donen un toc d'exotisme molt atractiu.

El darrer llarg comença amb una xemenia fàcil, però continua per un esperó compacte amb un pas de 6b (a sota), que afortunadament no és massa obligat i que també pots obviar per la dreta o l'esquerra.

La boira no ens va deixar en tota la tarda (a sobre, la darrera reunió), i em dóna la sensació que estàvem en una de les poques zones del país on no hi feia sol !

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres què fort!!
Així et vas trobar en Marc? Però ja el coneixies?

Noi, vas escalar amb el meu millor company de cordada (sense menyspreuar a la resta, eh!!), amb qui he compartit més pors, més reptes, més fanatisme, més amor per la tàpia...
Quina gràcia m'ha fet el tema de les motxilles... je, je... doncs tant un com l'altre m'heu dit en més d'una ocasió: Raquel, cal anar amb motxilla!!

Llorenç ha dit...

je je je!!!escalada en solitari...quin parell! Gorilas en la niebla debieu semblar! Amb motxilles i traginant entre tots els margallons...

Quina por m'ha fet veure la ressenya amb 6b's pel mig i tu decidit a fer-la en solitari!

que menjeu per Berga?!?!?!?!?!?

Gatsaule ha dit...

Raquel, no el coneixia de res, va ser pura casualitat i em va reconèixer ell a mi. Després vaig recordar que sortia en algunes de les teves piades extremes....

I em sembla que no serà el darrer dia que escalem junts !

Llorenç, el 6b es escaquejable i no dubtis que ho pensava fer ! Que ja ens coneixem....

Piter ha dit...

Osti si.. quina gracia en Busi !! Ja va dir que s'havia comprat l'aparato aquest dels solitaris... i com sempre ampliant agenda !!

Per cert.. Joan.. tenim pendent una via !! a vuere si despues de setmana santa trobem un dia !!

Pekas ha dit...

jejeje... una de les víes que més m'agrada del Pic del Martell :-)))

I l'ultim llarg... jejeje... ese 6b
punyetero y sobado... y tan fácilment escaqueable porla derecha... :-)))))))

Un bon día i una vía molt recomenable... :-)))