21 de juny 2006

Dent d'Orlú, les enfants de la dalle

Amb el Pep recuperat gairebé del tot, finalment hem trobat un foradet per escapar-nos a la Dent d'Orlú. Tots dos coneixíem aquest queixal per vies anteriors, però mai ens havíem atrevit amb la seva paret sud-est. 1.100 m de paret i, en aquest cas, 26 llargs de corda, no són per posar-s'hi alegrement.

Ara, amb els dies llargs i preveient possibilitats com la sortir molt tard i haver de baixar de fosc, després d'haver entrenat una mica, ens hi hem llençat. La via, que molta gent coneix (a dalt es veu el recorregut aproximat, i a la dreta la ressenya més coneguda) i que per alguns és massa fàcil i per altres massa llarga, nosaltres l'hem trobat genial.

La definició podria ser: un fart d'escalar en placa de gneiss, de dificultat moderada i molt ben assegurada, en un entorn pirinenc tot i que el cim tant sols arriba als 2.222 m.

L'aproximació és d'uns 35 minuts a través d'una fageda magnífica, i la via té el nom gravat al començament. La primera tirada ja et diu el que trobaràs, i és el paradigma de la dificultat 5c de la Dent: fina, molt fina i molt ben protegida però amb la dificultat obligatòria.

Els tres primers llargs són semblants (a sota la foto de l'arribada a la R 4), els 6, 7 i 8 també amb un pas d'A0 o 6b (diuen),i després vé un tram més fàcil.

Després, el 13 i el 14 s'assemblen, V de placa amb assegurances allunyadetes, un bon escalfament per la tirada de 6a, la quinzena, una bona combinació de plaques i sostrets que vam tenir la mala sort d'haver de fer sota la pluja. Perquè ens va enganxar de tot: boira, pluja i ratxes de fort vent dalt la carena.

Després, dues tirades irregulars porten al magnífic díedre/bavaresa (foto de sota) de 5+ de la tirada núm. 18, que vé seguida de dues tirades molt aèries d'esperò de dificultat similar, les 20 i 21.
A sota veiem l'espectacularitat del llarg vint-i-unè, abans de la reunió. A partir d'aquí la via encara té dos llargs més amb passos de IV i IV+, i els darrers tres llargs ja són molt irregulars amb trams caminant i amb passos de bloc aïllats. En total 26 llargs que ens van entretenir durant 9 hores.
Com que per prudència vam començar molt aviat, a 2/4 de 8 començàvem a escalar, abans de les 5 de la tarda ja érem al cim. I sort, perquè la baixada és còmode però molt llarga, del cim al cotxe ens va portar 2 hores i mitja !

Per veure més ressenyes de la Dent, aquí hi trobareu un bon esquema:

http://cafma.free.fr/Orlu/sud%20est/sudest1.htm


Un breu resum d'aquest cim que hauria d'animar a anar-hi al més reaci, amb una cinquentena de vies que van del IV+ al 6c, seria:
- Cara sud, 11 vies de 450 a 1.150 m, 1 d'equipada.
- Cara sud-est, 24 vies de 30 a 1.100 m, 19 totalment equipades.
- Cara est, 14 vies de 250 a 500 m, 6 ben equipades.

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Esteu fets unes màquines. El diedre de la foto es veu maquíssim...rollo Comalestorres...

A veure si algun dia ens animem i fem alguna a les Torres de Bassiero o a Travessany. No estan tan equipades però són més curtes...je,je,je.

Bona via i sort als Alps!!

K. ha dit...

Doncs sí que m'estas animant a anar-hi (no sé si em puc considerar dels més reacis).

Estan ben equipades totes? Quant es triga des de Berga?

Per cert, gneiss? no es granet? (o es diu granit?)

Em recorda molt al suposat granet de Cavallers. Tampoc es ganeis lo de Cavallers?

Gatsaule ha dit...

El gneiss és granit deformat, es diferència en que els grans no estan repartits uniformement sinó que estan alineats. A Catalunya n'hi ha al Gra de Fajol, Núria i voltants. Però té una consistència i adherència semblant. En canvia la zona d'Andorra o de Cavallers és granit.

Les vies estan ben equipades amb parabolts i anelles a les reunions i la roca és molt bona i adherent. Des de Berga t'hi poses en una hora i mitja. Jo sempre hi vaig en el dia.

Si voleu, tornant de vacances quedem un dia i anem a disfrutar-ne d'alguna d'aquestes de 7 o 8 llargs.

Vlady ha dit...

Que hay:

De cuantos largos estamos hablando?

Parecen tener mogollón.

La foto de la niebla por debajo me ha gustado. Da una sensación de latura brutal.

Salu2

Gatsaule ha dit...

Vlady, me acordé de ti mientras subia, 26 largos de gneiss/granito magnífico casi todo en adherencia, bien equipados. Para un asiduo de las sierras madrileñas seguro que debe ser un gustazo escalar ahí.

Aunque quiza lo encontrarias demasiado fácil....

PGB ha dit...

Collons! 1100m de via?! Em sembla que si sumo totes les vies que he fet, tant d'esportiva com les 3 o 4 vies llargues... no arribo ni al kilòmetre! xD

La veritat és que m'han entrat moltes ganes a anar a la Dent d'Orlu! Me n'havia parlat un colega però mira... Ara veient les fotos, la ressenya i lo ben equipat que ho veig... m'entren més ganes!

Si feu sortida a Orlu aviseu-me també! :)

Vlady ha dit...

Juer pues que interesante.

De todas formas no te creas que soy tan cañero, seguro que no es tan fácil. ;)

¿Cuanto tardasteis?

Salu2

ivanG ha dit...

Quin ultramarathon vertical!!!
Tinc pendent la vía mes fácil de d'Orlú, "les Dames Blanches"(un passeig comparat amb vosaltres), després de veure aquestes fotos també m'han vingut moltes ganes de pujar-hi. Esteu fets uns máquines!!....

Gatsaule ha dit...

Vlady, gracias por el comentario de la foto, cuesta sacar buenas fotos en vias de placa. En total tardamos 9 horas en la via mas 40' de aproximación y 2h30' de bajada.

Vlady ha dit...

Juer, pues es una buena media, sale a unos 20minutos por largo más o menos.
Estais hechos unos máquinas macho.

De las fotos, está claro que para que salgan bien hay que curraselo.

A mi encanta llevar la cámara a punto para en cuanto veo algo interesante hacerle la foto, lástima que mi cámara sea tan mala.

A ver ahora que se acerca el cumple puedo cambiarla.

Salu2 y enhorabuena por el blog.