Tot i que a les Dolomites hi he anat diverses vegades, mai hi havia anat en plena tardor. Sempre tenia aquella curiositat de saber com serien aquests paisatges tan magnificents amb els colors i la llum especial que sempre hi ha en aquestes dates. Així que la segona quinzena d'octubre de 2024 ens vam instal·lar a la vall de Fiemme.
La vall de Fiemme es troba a la part sud-oest del massís, i és la continuació natural cap al sud-oest de la Val di Fassa. Les dues ciutats més importants són Predazzo al nord i Cavalese al centre, i és aquí on vam fixar el nostre camp base.
La vall de Fiemme està orientada est-oest i al nord hi ha el massís del Latemar i al sud la serralada del Lagorai. Més al nord, però molt a prop, hi trobem el Catinaccio. Cap a l'est, la Pala de San Martino, i al nord-est, la Marmolada. Són els massissos que vam recórrer durant aquesta quinzena.
El primer dia no ens va fer gaire bon temps, però tot i això vam sortir a fer una caminada circular pels boscos de l'obaga de Predazzo, al Lagorai. Una ruta molt agradable fins als llacs de Cece i de Caserina.
Des de Predazzo vam agafar la pista que puja a la malga Valmaggiore i vam deixar el cotxe al pont de Valmaggiore on hi ha l'aparcament per pujar cap als llacs. Tot i el temps rúfol, l'ambient de tardor era omnipresent.
El camí travessa un bosc mixt de pins i làrix fins arribar a l'alpeig de Campigol Grande, on el paisatge s'obre.
A mitja pujada ens trobem un picot tridàctil, una mena de picot que no tenim a casa nostra, fent tranquil la seva feina...
I tot plegat arribem a una zona on el bosc està arrasat. Arbres tombats, arbres tallats, un caos enorme que ens va sorprendre molt i que posteriorment anirem trobant a diversos punts d'aquestes valls.
El 3 de novembre de 2018 un enorme temporal de pluja i vent va trinxar més del 30% dels boscos dolomítics. I el que anirem trobant són els resultats de les feines de tala, neteja i reforestació de totes aquestes zones afectades.
Aprofitant aquesta àrea tan oberta, tenim la primera visió de cims dolomítics al fons, concretament el massís de Cima Bocche i Cima Juribrutto.
Finalment arribem al llac de Cece, i el què trobem val realment la pena, ambient tardorenc al cent per cent! I és que els colors dels làrix són especialment bonics, i el dia gris de tardor acompanya especialment aquest paisatge tan entranyable.
Animats com estem, seguim amunt i pugem fins al llac de Caserina, més petit, més encaixonat, però igualment bonic, amb aquests estètics làrix que aquí i allà li donen un toc especial.
Voltem una estona per aquí dalt, el lloc és increïblement bonic, però deixem la pujada al cim de Cece, un dels més alts de la carena del Lagorai, situat 600 metres més amunt, per una propera ocasió i tirem avall.
Baixem pel mateix camí de pujada fins el llac de Cece, i des d'allà seguim baixant pel camí que va en direcció nord i que està força més marcat que el de pujada. La tornada no té pèrdua, ben aviat creuem una pista que agafem en direcció oest i que ens retorna al punt de sortida.
2 comentaris:
Ara fa poc he estat per Vall di Fassa esquiant ( pista); la tardor li dóna uns paisatges ben macos. Vas trobar algun Cep a part del Reig Bord?
Ja t'he vist a Instagram, feies una mica d'enveja, és molt bonic tot allò. Si, algun cep si que vam trobar, però sobretot rovellons!! Una meravella.
Publica un comentari a l'entrada