El llac de Carezza és un dels més visitats de les Dolomites. La seva situació a la vora de la carretera que baixa cap a Bolzano des del passo Costalunga, ho fa inevitable. Però també és ben bonic, així que tot i la gentada hi havia (impressionant per ser un dia laborable d'octubre) vam anar a donar-hi la volta, que tot i que és una caminada curta i senzilla, d'un quilòmetre i mig de bon camí, ben aviat estàvem sols. Això de caminar no està molt de moda...
Aquí vam comprovar fins a quin punt els boscos d'una part de la vora del llac es trobaven afectats pel temporal del 2018, i com ens deixaven veure el Catinaccio.
Damunt mateix del llac hi ha el massís del Latemar que, contràriament a la resta de massissos dolomítics, sembla fet de roca trencada i podrida, tot d'agulles i agulletes a punt de caure, i aquí és així. Al Latemar pràcticament no hi ha vies d'escalada, el més interessant acaben sent les vies ferrades, com la preciosa ferrada Campanili.
Per acostar-nos-hi, pugem al passo Costalunga amb el cotxe i des d'allà agafem el camí que ens portarà dalt del Pulpito del Latemar, una mena de cim panoràmic situat per sota del cim principal, i el darrer punt on es pot pujar només caminant.
Sortim cap al sud deixant al darrera els pics meridionals del Catinaccio, Roda di Vael, Sforcella, Coronele, per un sender que entra al bosc deixant a l'esquerra la pista d'esquí.
Un camí molt agradable, dels que va pujant sense que te n'adonis, i que ens acosta a les parets del Latemar.
Unes parets que es van apropant a mesura que les del Catinaccio es van allunyant, seguint aquest camí situat en un indret de somni, envoltat de làrix de colors i amb la calma d'un gran dia d'octubre.
El camí surt del bosc i comença a enfilar-se més decididament, fent esses que ens porten al petit Pulpito.
Un cim menor però amb una gran vista cap a totes les muntanyes dolomítiques de la vora, des del Monzoni fins el Catinaccio o el mateix Latemar.
I amb la Marmolada ben al fons, ja amb una mica de neu a la part més alta, esmorzem i comencem a baixar, contents del primer cim d'aquestes vacances!
Una baixada en la que fem el darrer tram baixant pel dret, per la pista d'esquí per fer drecera, tal i com podem veure al mapa de sota i al Wikiloc.
2 comentaris:
Bones vacances de tardor ! Curiós el Làrix, una Conífera caducifòlia....qui no la coneix pensa que l'arbre és mort o sec. L'esclafit del 2018 també va afectar la zona d'Alleghe ( Véneto) encara ara hi ha multitud d'arbres caiguts i trencats a llocs inaccessibles.
Si, és un arbre realment bonic. Al Pirineu hi tenim el pi negre que sempre és igual i no té tanta gràcia! Ara, la tempesta del 2018 va fer realment una bona trinxada!
Publica un comentari a l'entrada