El Torrione Porro és un bonic cim de la Valmalenco, però en aquest cas per arribar-hi des de Chiesa in Valmalenco caldrà continuar la carretera cap al nord fins al nucli de Chiareggio, on deixarem el vehicle.
Un camí molt agradable s'enfila pels boscos del vessant nord i entra a la vall Ventina, seguint sempre la direcció dels refugis Porro i Ventina. El recorregut és molt agradable i amb bona vista sobre tots els cims de la carena fronterera amb Suïssa entre el Piz Forà i el Monte del Forno.
Passat el refugi, el camí surt del bosc. Nosaltres ens encaminem fins a la cresta sud per on puja una via ferrada de dificultat moderada però molt aèria i panoràmica.
Mitja hora després del refugi arribem al peu de la ferrada. Ens equipem i cap amunt a estirar-nos una mica. La via està molt equipada i no ens fa patir massa. Aquesta primera part puja per les plaques inferiors de la cresta.
Però la segona part és molt aèria i guanya força espectacularitat, sobretot amb el bon dia que fa i amb aquest entorn de muntanyes altes, entre les que destaca el Monte Disgrazia (a sota, amb la gelera Ventina), el segon cim més alt de la Valtellina després del Piz Bernina i els seus satèl·lits.
Mentre pugem no perdem de vista el Monte Sisone i la Cima di Rosso, fronterers amb la Val di Melo.
La ferrada mica a mica ens acosta al cim, amb passos aeris i verticals, però sempre ben assegurats. Una ascensió realment agradable i plaent.
Arribats al cim ens sorprèn el llac que hi ha a l'altre costat, del que no n'érem gens conscients. A més el llac Pirola té aquesta forma allargada i encaixada que ens parla directament del seu origen glaciar.
Després de gaudir del cim baixem pel camí de la via normal que es retroba amb el camí de pujada poc abans del refugi Porro. Aquí parem per observar l'exposició que tenen sobre els estudis de la gelera del Ventina.
Un treball molt interessant on han estudiat sobre el terreny la retirada de la gelera des del segle XVII i ho han relacionat amb la temperatura ambiental.
Veiem clarament la retirada de la gelera que ara està arraconada al vessant nord del Monte Disgrazia, i també com pugen les temperatures durant les darreres dècades. Bé, res que no sapiguéssim però que no deixa de ser una evidència de cap a on anem.
I després d'una merescuda cervesa reprenem la tornada cap a la bonica vall de Chiareggio.
Un recorregut que podeu veure al mapa de sota i al Wikiloc.
1 comentari:
Bona travessa i ben amenitzada amb la Ferrada, per cert els cims de la foto recorden, respectant les proporcions els infiernos....
Publica un comentari a l'entrada