Un dels principals atractius de Leukerbad són les parets que l'envolten, que tanquen el poble com en una ferradura, i el telefèric del Gemmipass, que et deixa al capdamunt de les parets salvant ràpidament uns 1.000 metres de desnivell.
Els dos grans cims de la ferradura són el Daubenhorn a l'oest i el Platennhorn al nord. Precisament al Daubenhorn hi puja una via ferrada molt interessant, però que la nevada ha deixat impracticable.
Aquesta mateixa nevada fa que ens replantegem què fer, i en comptes de pujar amb el telefèric i des d'allà atacar algun dels grans cims de més amunt (Wildstrubel, Mittelgipfel), decidim de pujar a peu fins el Gemmipass i d'allà anar fins al Plattenhorner.
El camí que puja fins al Gemmipass és realment bonic, encaixat entremig d'aquestes parets verticals, i salva amb gràcia els mil metres de desnivell.
Allà veiem que hem fet bé de no intentar pujar més amunt, enmig d'aquesta situació de nevada d'estiu a mig fondre...
Mentre pugem veiem al fons el bonic llac de Dauben (Daubensee) i les muntanyes que l'envolten. També comencem a entendre el nom del cim, format per una pila de plaques inclinades de roca.
Al principi el camí es va veient i seguint prou bé, però de seguida la nevada i les plaques de roca tombada i llisa ho van complicant. Llavors és quan hem d'aplicar el sentit comú i buscar el millor recorregut independentment de la traça del camí.
Finalment i amb els peus més molls del què ens havíem imaginat, arribem a la carena i al cim, rematat per una petita creu.
El dia no és cap cosa però mica a mica ha millorat i s'ha anat mantenint el temps estable.
Sota nostre, a la vertical del cim, apareix ben bonic el poble de Leukerbad.
Però abans de tornar-hi decidim de gaudir més de tot aquet entorn i baixem a donar una volta al llac, aquí per un bon camí molt agradable.
Un camí circular al voltant del llac que permet tenir una bonica visió del Platterhorner des del costat oposat del llac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada