Al nord de Domodossola, des de la carretera del Simplon, puja una carretera fins a l'estació d'esquí de San Domenico. Al juliol els remuntadors estan tancats, així que deixo el cotxe al poble mateix i començo a pujar seguint els remuntadors en direcció a la carena.
El camí és llarg i poc agraciat, no m'agrada caminar per estacions d'esquí a l'estiu... Però m'han recomanat molt aquesta sortida, es tracta de dos cims molt visibles des del fons de la vall per la seva forma característica.
Pujo cap a l'Alpe Ciamporino i després al Dosso, ja a la carena. Aquí puc abandonar les pistes d'esquí i agafar el camí que puja cap al pizzo Diei. Tota la pujada ha estat senzilla, seguint les nombroses fites i alguna pintada vella.
A la part final cal emprendre una petita canal, amb alguns passos de grimpada fàcil, i de seguida arribo dalt d'aquest cim curiós, de llastres amuntegades, amb un aspecte de desert rocallós.
Però amb una vista d'escàndol per la seva posició centrada i apartada de la carena principal.
Per anar al monte Cistella cal baixar a una mena de gran replà càrstic, sec, seguint sempre les fites. Si no, ens embolicarem segur, el cim està fet a base de plataformes amb límits verticals que el camí sap anar voltant per trobar els punts febles.
A la pujada passem al costat del refugi bivac Leoni, i després només cal pujar per una canal i un tram vertical amb cadena per assolir el cim.
Des d'aquí dalt la vista també és molt interessant ja que domina tot la vall d'Ossola, només el pizzo Diei tapa una mica els Alps del Valais.
Ara cal tornar fins al refugi bivac i seguir les indicacions del refugi Crosta, situat molt al fons de la vall, des d'aquí costa entendre el camí que hauré de seguir.
A la baixada trobo unes cabres afamades, i no m'estranya perquè no hi ha gaire herba aquí dalt, res a veure amb la baixada cap al refugi!
El camí no està molt marcat a trams, cal anar alerta a no embolicar-se perquè cal fer diagonals per travessar les cingleres fins el coll. Després ja només es tracta de baixar i perdre gairebé tot el desnivell de la pujada fins 'agradable refugi.
Al refugi ja torno a trobar gent, un camí planer hi porta des de San Domenico. Un camí prou llarg, sense pèrdua possible, que jo faré en sentit contrari per tornar al cotxe.
Una bonica volta, llarga i amb un bon desnivell, però que recórrer les carenes més vistoses de la vall. A sota podeu veure el mapa del recorregut i, al Wikiloc, el track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada