Aquesta via de l'extrem occidental de la serra de les Canals, més que una via d'escalada és una excursió equipada, amb alguna bona placa, però sempre dins d'una dificultat molt assequible.
Amb una roca més que acceptable i un equipament molt correcte, és interessant perquè recorre un indret on no hi havia escalat mai, per plaques amb feixes intercalades i a ple sol (tot i que el vent ens va fer escar abrigats!).
He deixat a dalt la currada ressenya d'en Joan Asín, que ens va ser molt útil.
L'aproximació és força intuïtiva des de l'inici de la carretera de la presa d'Oliana. Nosaltres vam aparcar en un espai que hi ha a la carretera principal, tot i que els metres que cal caminar per la vorera fan poca gràcia... De seguida pugem per on millor ens sembla i mica a mica anem trobant rastres de pas i alguna fita, que ens porten a l'inici.
El primer llarg és una llarga rampa tombada amb un parabolt (si n'hi ha més, no els vam veure...), però sense cap complicació.
Després d'un tram d'enllaç, començo el segon llarg, amb un flanqueig bonic cap a l'esquerra fins a una mena d'aresta.
Aquí cal girar a la dreta i anar per l'aresta, mig per la roca, mig pels arbres, en un tram on la corda frega una mica.
El tercer és senzill però molt bonic, roca compacta i grans preses!
I el quart i darrer, que és el més difícil i equipat, va a buscar una placa i una aresta que et transporta fins al cim de l'esperó.
Des del cim, es baixa rapelant per la mateixa via. Nosaltres ens la vam jugar i vam fer un únic ràpel de 60 metres des del cim fins a la tercera reunió...., però la corda va seguir bé i a base d'estrebades la vam fer baixar sense embolicar-se.
Després, un ràpel curt fins a la primera reunió, i un altre de 60 massa tombat pel meu gust, ens van retornar al peu de via.
2 comentaris:
Ara fa temps que no torno a la Serra de Les Canals, t'ha agradat ?
És massa senzilla i irregular, pel meu gust, però travessa una raconada que no coneixia... Per un dia fred i desagradable ens va anar molt bé.
Publica un comentari a l'entrada