L'endemà del Midi havíem de tornar a casa, així que vam buscar alguna cosa curta. Com que la paret de Forronias sempre ens l'havíem mirat, però hi havíem anat, vam pensar que era el moment.
Així que amb el Pep vam encaminar-nos fins al peu de via de la Capricornio a veure quin aspecte tenia. És una via clàssica que comença per una evident fissura que ratlla la placa calcària, amb alguns boixos que, quan hi ets, s'agraeixen!
A la xarxa hi vam trobar diverses ressenyes, i totes coincidien més o menys en que la via va sent més difícil a mesura que vas pujant. La de sota m'agrada, tot i que no sé què hi fa en un forum de Picos...
L'aproximació és molt senzilla. Es deixa el vehicle sota la paret on hi ha un caminet que passa pel peu de totes les vies, degudament etiquetades.
El que no és tan senzill és l'inici de la via. Just començar ja hi trobem un desplom ben cabró, sort que després la cosa es normalitza i la placa de regletes es deixa anar pujant. A més, les fissures abundants permeten protegir sempre que ens sentim desemparats...
I després d'una reunió intermitja que ens vam saltar, la dificultat afluixa una mica.
El segon llarg és diferent. Petits murs sobreposats que cal anar superant, i un sostre fissurat més senzill del què aparenta. Aquí ja ens anem trobant millor i la via ens està agradant molt.
El tercer llarg comença fort i despomat, però el pas més dur amb diferència és una petita xemeneia que travessa un sostre.
I el darrer llarg ja és una altra cosa, se'ns va fer realment dur, sobretot el diedre desplomat!! Sort que es deixa protegir bé.
A dalt ja notem la calor, així que no ens entretenim i tirem avall amb 3 rappels. 50, 25 i 60 metres, i ja tornem a ser al peu de la via. Ara ja només cal anar corrents a refrescar-nos i refer el camí cap a casa.
2 comentaris:
Enhorabona ! doncs per ser una via de "consolació" se la veu prou potent.
Si que ho és, sobretot dalt de tot. El darrer llarg és molt més difícil que la resta. Però també és ràpida de pujar i baixar!
Publica un comentari a l'entrada