Retorn a la Postres de músic, roca Narieda

Al març va fer 10 anys que hi vam anar amb el Pep, era el primer cop a la roca Narieda i ens va impressionar el lloc i les possibilitats que tenia. Aquest diumenge, amb l'Albert, hi he tornat deprés d'haver-hi  pujat per un munt de vies. I ja amb la ressenya dels Escalatroncs (a sobre), que llavors encara no hi era...

Mentrestant la roca no ha canviat gaire, únicament trobem els camins de pujada i baixada molt més fressats, però la roca continua igual de dreta, i les asegurances no han crescut ni s'han multiplicat! 

Els dos primers llargs ens han sobtat, igual que fa 10 anys. Verticals i atlètics, no tenen res a veure amb la resta de la via. Bé, un tram si, el darrer del segon llarg. Una placa on tothom es queda parat al darrer parabolt sense saber massa què fer...

Després ja és un continuu de plaques i més plaques, amb algun petit tram més brut per travessar alguns arbres, però sempre amb una roca de primera.

Les assegurances allunyen bastant, tot i que en general es pot equipar prou bé. Excepte en un punt, en un punt força cabró del desè llarg, on la paret es redreça i desapareixen les preses..., t'hi jugues un bon castanyot!!

Els dos llargs finals ja són una altra cosa i amb una dificultat més calmada. 

A dalt estem esgotats, sobretot per la intensa calor i l'estona que fa que no podem beure. Hem calculat malament l'aigua, avui, i se'ns nota una mica a la foto del cim!

Una bona via, m'ha tornat a agradar molt després de tots aquests anys. Potser algun dia encara hi tornaré!!