Arribat el fred, amb el José Manuel hem fet una escapada cap al sud, com si fóssim cigonyes, buscant raconades teòricament més càlides. I de camí, fem una primera aturada a Montanejos, la famosa escola d'escalada dels anys 80. El company té ganes de tatxar la via que surt a una de les seves llistes, així que anem a la Pericondrio tragal.
Deixem el cotxe en un petit aparcament de la carretera, al costat d'una presa, i en 10 minuts ja som al peu de la via. La primera ullada ja ens confirma que trobarem la roca més que suada, però almenys aquí no es compleix aquella vella dita: "No vayas a Montanejos, que las chapas estan lejos!" L'equipament és més que correcte.
El primer llarg el trobo molt dur, sobretot el primer terç, i la roca patinosa et dóna una sensació d'inseguretat constant que fa que la dificultat sembli superior.
Mica a mica, sigui perquè la roca està millor o perquè vaig acostumant-m'hi, la sensació millora. Passo de llarg la reuió intermèdia i munto reunió al capdamunt del diedre.
El segon llarg puja recte cap amunt per unes plaques que ja es deixen fer molt millor.
La via està en un congost ben assolellat, però el vent apreta i arriba a ser molest. Un factor a tenir en compte en aquest lloc.
Aquesta via és coneguda per un famós flanqueig cap a l'esquerra, espectacular i difícil, després d'un canvi de reunió per travessar una zona boscosa. Un flanqueig on no saps massa si és millor fer de primer o de segon, sobretot perquè al mig hi ha un tram en descens!
El flanqueig ens fa respecte i és realment impressionant, però la roca ja no patina tant com al primer llarg. Quan em toca me l'agafo amb calma, i mica a mica vaig progressant. El pas més difícil és quan cal baixar una mica per seguir la millor línea de preses, però aconsegueixo d'arribar al final sense caure!!
Quan estàs allà al mig, la sensació d'ingravidesa és màxima, realment un flanqueig molt recomanable! Això si, sort de la calma...
Després, un llarg "vilanoví" de sortida, desplomat i amb regletes horitzontals, amb un pas inicial molt més difícil que la resta.
Per baixar, seguim el camí que porta a una pista fins un planell, on cal seguir les fites i un caminet que va baixant fins deixar-nos prop del peu de via.
Molt a prop, una font i una bassa amb aigües termals, ens ajudaran a treure la tensió i la ronya acumulada, abans de continuar cap al sud!
2 comentaris:
Renoi amb el flanqueig!!! impresiona la foto i suposo que al natural encara mes hahaha. Així que cap al sud eh? Puig Campana o més avall?
Hola Jaume, vam anar baixant, però la humitat ens va foragitar del Penyal... Però la qüestió sempre és conèxier nous llocs, tot i la putada que és aquesta via!!
Publica un comentari a l'entrada