El Faraó, vies Zoe del mecanoscrit i Negra cornella

Aquest dimarts passat ens vam tornar a trobar amb el Mohawk , que ja tocava, i amb un altre company maresmenc, en Joan, amb la intenció d'escalar alguna cosa al Faraó. Pugem per la coma del Pastor, però el camí no m'acaba de convèncer, és més embrossat que el de Palomera, tot i que més directe.

La primer via la tenim clara, la Zoe del mecanoscrit (a sobre, ressenya d'en Parce). La roca es veu collonuda i l'equipament correcte, així que deixem que pugi el Joan. Tot i que corre molt, després ja m'ho trobo, i el tram de 6a pica de valent!

Aquest llarg l'enllacem amb el següent, tombat i fàcil, i que ens deixa al peu d'un sostre.

Aquí tiro jo, amb un començament amb estreps (7b), i una continuació amb A0 i sortides en lliure que posen els nervis a prova (6c).

El Mohawk ho treu tot en lliure, i el Joan quasi..... No em demaneu com s'ho fan, costa d'entendre!!

Després arriba el tercer a càrrec del Mohawk. Veig que li costa i que triga molt més del què és normal, però se'n surt i després ja corre. El Joan també pateix una mica i cau diverses vegades....., m'anava dient puja, puja, però jo he preferit deixar distància i sort que ho he fet, perquè segur que hauria rebut!

Cal reconèixer que la part superior de la tirada és molt bona, el grau ja no pica tant i la roca és excepcional!! Un gran llarg!

Per acabar d'arribar al cim, un llarg curtet amb només un parell de passos a la sortida de la reunió, que ens deixen a l'aresta final, i a dalt de tot.

Avui el sol apreta, ens hem rostit de valent, no sé si ha estat bona idea d'anar al matí a la cara est...

Per baixar, un rappel ens deixa a la cornisa, i després desgrimpem ajudats per la corda el darrer tram d'aresta.

Aquí el Joan ens deixa, suposo que la calor alguna cosa hi ha tingut a veure. La calor i la rossa que l'esperava a peu de via!!

Per arrodonir el dia ataquem la Negra cornella, una de les darreres vies de l'Indi a Montserrat, de la que hi deuen haver poques repeticions. No és gaire llarga i està a l'ombra, dos bons motius per escollir-la!

Comença amb un dur diedre, diuen que de 6b, que el Mohawk treu bé en lliure, no li dóna més de 6b+. JO pujo força amunt en lliure aprofitant que és un diedre, però poc abans del tram d'Ae ja no dono més de si i segueixo en A0. Després ve una diagonal cap a l'esquerre força espectacular. 

El segon llarg és molt bo, roca excel·lent, grans patates i molt d'ambient. Almenys la primera meitat, després tomba i arribo caminant a la darrera reunió de la via Hussein el lluna, per on surt la via.

Mentre arriba en Mohawk, em miro i em remiro el sostre i torno a ser incapaç d'entendre com es pot pujar en lliure per aquí.... Però arriba ell i pim i pam, i cap amunt! Afortunadament no hi ha imatges de com vam pujar l'estrep i jo aquest tram.....

Això si, després del sostre el llarg em va agradar molt, dels que valen la pena!

I després tornar a repetir la baixada, recollir al Joan i la seva rossa, i baixar l'entretinguda canal del Faraó a buscar el camí del serrat de la Palomera.