Llepet, al serrat dels Monjos

Després de pluges i grips, aconseguim quedar amb en Mohawk per provar una de les "dures" del serrat dels Monjos, la Llepet, de la que no trobo a la xarxa gaire més informació que la del blog dels Puretes, del que he manllevat la ressenya de sobre. Una ressenya minimalista però que ens ensenya per on van els trets.

El dia no acompanya gaire, però ja que hi som ens hi acostem. La via és curta i pensem poder abandonar força ràpidament si cal, però havent-la tastat.

El primer llarg comença amb un tram trencat, seguint un diedre fissurat i poc difícil cap a la dreta, fins sota d'un petit sostret con cal tirar recte amunt, a buscar una petita fissura on hi veiem algun clau, on hi ha els passos clau del llarg (a sota).

Aquest segon em toca a mi, i trobo que la sortida de la reunió apreta de valent, sobretot a la sortida del segon clau, amb un pas obligat que et faria picar a la reunió si fos el cas...., però passo i després ja va afluixant fins arribar a una placa més tombada i menys assegurada. L'arribada a la reunió em feia patir, però no té cap més problema que el fet d'estar mal protegida.

Diuen que els tercer i el quart són els trams més durs i, com que no plou, no tenim excusa. 

Ataca el company el tercer per una molt bona placa de forats fins arribar a una mena de flanqueig bastant dur i bastant equipat, per tornar a afluixar ben aviat.

El dia cada cop és més fosc, però ara ja toca sortir per dalt, així que continuo cap amunt a veure què depara el darrer tram.

Surto cap a l'esquerra a buscar una fissura per una placa tombada que em dóna la primera sorpresa en forma de presa que s'arrenca..., tot i que no caic. La fissura desploma i fa una certa por, però amb algun A0 vaig pujant fins que ja afluixa i puc arribar força bé fins dalt, on pensàvem que no hi havia reunió però hi trobem un espit una mica amagat sota la terra.

El Mohawk puja molt bé, com a la resta de la via i, just arribar a dalt, comença a plovisquejar. Així que fotem el camp pitant a buscar el rappel i el camí de tornada cap a les coves i el cotxe, on hi arribem una mica molls, però contents d'haver pogut escalar en un dia en que no hi comptàvem massa!!

Una via força bona, amb algun pas complicat però ben assegurat, i que no sembla que es faci gaire sovint.