Escalades amb i: Pícnic i Bikini al serrat dels Monjos

Aquest diumenge donaven una finestra de bon temps, i amb el José Manuel tornem al serrat dels Monjos, espero que per fer-hi la despedida. Feia dies que ell comentava que li agradaria d'anar a la Pícnic, que jo havia fet més d'un cop, i a mi em feia il·lusió la Bikini, que ell també coneixia. I res defineix millor l'amistat com la capacitat de saber posar-se d'acord, i busquem el repte de fer les dues per quedar tots contents!

Tot i que el dia prometia molt, però al final va ser força rúfol, comencem per la Pícnic, que repetiré per tercer cop. Ens rifem els llargs, i a mi em toquen els parells, per tant ell començarà les dues vies.

El primer llarg de la Pícnic el sorprèn, i és que tampoc és una via per pujar-hi corrent! Però ben aviat agafa el ritme i gaudeix dels passos curiosos d'aquesta tirada i de la seva bona roca.

Pujo jo i enceto el segon, que comença fàcil per després anar a buscar una placa de forats boníssima i poc difícil. això si, aquí les assegurances allunyen i no se n'hi poden posar gaires!

El tercer llarg és el més difícil dels quatre, no tant l'entrada desplomada (a sota) que es resol millor del què aparenta, com la fissura superior on la lògica t'envia cap amunt però on cal flanquejar cap a l'esquerra tan aviat com es pot.

El darrer, senzill, bonic, aeri i desequipat, ens deixa a dalt de tot, al mateix camí de retorn que ens porta altra copa al peu de les vies.

Arribem al peu de la Bikini amb el vent que apreta fort i la temperatura força baixa, però les ganes són superiors i ens hi posem. Torna a començar el José Manuel i, tot i tenir les mans balbes, supera amb nota el primer pas dur, entre el segon i el tercer espit. Un pas on s'ha de donar la talla.

Després continua vertical i difícil, però sempre amb molt bona roca per un bonic esperó que et porta a la reunió.

Començo el segon llarg condicionat per les històries de terror de la bona ressenya dels Escalatroncs (a dalt). Perquè vulguem o no, llegir que el 6a és obligat i que si caus piques contra la paret no és la millor forma d'encarar un pas....

La tirada comença vertical, però es va tombant i arribo al pas decisiu, on m'ho miro i remiro fins que trobo un forat on puc encaixar-hi força bé un camalot del 0,75, i que em dóna confiança per posar-m'hi. La roca és extraordinària, però els peus no són molt bons i, amb més nervis que altra cosa, pujo fins xapar l'espit següent. La continuació no és senzilla, però llavors ja pujo relaxat i gaudint de l'escalada fins la reunió.

El tercer llarg comença per una rampa senzilla, que mica a mica es va redreçant fins arribar un punt on cal flanquejar clarament a la dreta per anar a trobar la reunió. És just en el lloc on hi ha la tercera expansió. 

El darrer llarg és el millor de la via, diuen que hi ha un dels millors diedres d'aquesta paret, i no està gens malament tot i la seva duresa. 

La tirada comença per una placa equipada per fer en A0, tot i que és menys difícil del què sembla si t'ho agafes per la vora esquerra. Després comença el diedre de forma contundent i desplomada, un diedre amb únicament dues expansions, sort que la fissura permet equipar-ho força bé.

El problema és que la placa de l'esquerra va desplomant i la de la dreta patina força on no hi ha forats, però amb tranques i barranques, i gràcies a una figuera intermèdia, arribo bé al segon espit que és on cal flanquejar cap a la dreta a buscar la reunió. Una llarg que m'ha deixat realment esgotat, sobretot el pas per damunt del primer espit.

Quan puja el company, no s'entreté tant, però també gaudeix de la dificultat i la contundència del llarg. Ara entenc la seva justa fama!!

Una bona via la Bikini, molt més dura que la Pícnic, més llarga i amb un final realment explosiu. Llàstima del vent i el fred que ens ha impedit de gaudir-la en millors condicions!!