Midi d'Ossau, una bona volta

Dies enrera, amb l'Albert vam fer una escapada al Midi d'Ossau. La intenció era pujar al Petit Pic per l'aresta anomenada de les flames de pedra, un crestall atractiu i remot orientat a ponent, i de dificultat baixa però amb un cert compromís.

El problema va arribar quan de bon matí arribem a l'aparcament i comença a ploure tot i que les previsions eren bones..... 

Com que no queia gran cosa i animats per la previsió, decidim de tirar amunt esperant que millori i que tot plegat no sigui res. Però la pluja anava a més, acompanyada de vent, i a abans d'arribar al peu de via decidim que aquell no era el millor dia per anar a l'aresta.

Veiem que cap al nord el temps és millor que cap al sud, i pensem que almenys podem pujar al cim principal, ni que sigui per la via normal, però està molla i relliscosa, i coincidim amb uns bascos que ho han intentat i han hagut de tirar avall.

Què fem? El gran dubte sempre que et trobes en casos així.I si fem la volta a la muntanya? Vols dir, carregats amb els estris d'escalada i sense mapa ni cap referència? Serà un bon entrenament! Doncs som-hi!! I així vam tirar avall en direcció nord.

Realment fer la volta en aquestes dates va valer molt la pena, tot i que al final les espatlles es queixaven una mica. Els arbres ja estaven de coloraines i, malgrat el temps esquerp, el paisatge no podia estar més seductor.

Des del coll de Suzon, al peu de la normal al Midi, un camí sempre molt marcat baixa cap al llac de Bious-Artigues, després de travessar una bonica fageda. Després el camí s'aplana i puja lleugerament en direcció sud, seguint una pista molt evident.

Quan sembla que ens passem de llarg la muntanya, preguntem al primer que trobem, i efectivament ens havíem passat de llarg. Girem cua un tros i agafem un camí que ens permet arribar bé al llac de Peyreget, molt a prop d'on érem aquest matí.

Hem fet una volta a la muntanya que, entremig dels núvols, ens ha permès veure'n totes les perspectives, fins i tot la cresta de les flames de pedra (a sobre). 

Ara el camí acaba de pujar al coll de Jou i ja va baixant fins retrobar el camí de pujada que ens retorna al cotxe. Ni hem escalat, ni hem fet cim, però almenys hem aprofitat el viatge!!

La ruta la podeu veure al wikiloc i al mapa de més avall.