Dos dies després de la Mas-Colomer, quedem amb l'Albert per fer una matinal montserratina. La via triada és l'Esparreguera a la Roca Gris, una via de la que en tinc un gran record quan vaig anar-hi fa 6 anys i mig, amb una aproximació curta, i de les que creen afició per l'escalada.
Mirant la bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre), ja es pot preveure que serà escalar i gaudir. Quina diferència amb la Mas-Colomer....
El dia és molt bo, tot i que comencem a l'ombra no fa un fred excessiu. La roca segueix sent tan bona com recordava i de moment estem ben sols a la paret.
L'Albert gaudeix com quan era jove, o gairebé. Ja se sap que això d'escalar és com anar en bicicleta, que mai s'oblida i sempre t'ho passes bé!
Ben aviat arribem a dalt, flanqueig senzill fins la fissura, i un darrer llarg net però sense complicacions que ens deixen al cim.
A la baixada trobem un parell de cordades pujant per la Urquiza-Olmo, però ens entenem i no ens fem gaire nosa i, arribats al camí sense haver pres mal per les pedres que cauen, per un costat, pels escaladors i per l'altre, per les cabres, ens felicitem d'haver anat d'hora. Aviat repetirem!!
2 comentaris:
Molt divertida l'Esparreguera, ara fa anys que no hi torno, però pel que veig continua interessant, ara, que després dels Ports et deuria semblar poca cosa no?
De tant en tant va bé d'anar-ne a fer alguna d'aquestes, sobretot amb bona companyia! I realment, diguin el què diguin les ressenyes, no hi ha color amb la Mas-Colomer!
Publica un comentari a l'entrada