Mas-Colomer, o via de la Llastra, a les Roques de Benet

Això de tenir canalla porta les seves conseqüències, i no parlo només de sortir menys que abans.... Aquest divendres havíem quedat amb el José Manuel i el Chus d'anar a la Mas-Colomer, però la petita del José Manuel va tenir la mala pensada d'encomanar-li una grip intestinal força emprenyadora.... Així que ens vam trobar a Gandesa el Chus i jo una mica desemparats i amb una certa sensació d'estar fent-li el salt però amb les ganes de sempre.

Des de Berga, els Ports queden una mica lluny, però sempre que hi vaig torno pensant que hi hauríem d'anar més sovint. I aquest cop no ha estat l'excepció. Quina via més bona!!

L'avantatge de ser dos en comptes de tres, és que hem pogut gaudir de més llargs de primer, i en vies com aquesta, és un fet que s'agraeix. T'estem molt agraïts, José Manuel!!

Li ha tocat començar al Chus, un primer llarg relativament fàcil excepte un pas força cabró on hi ha l'únic parabolt. I sort de la figuera! Aquí ens hem trobat la primera sorpresa de la via: i és que la roca és molt bona, malgrat les aparences i malgrat les històries!

Fins i tot el flanqueig del segon llarg, tot i que té alguna presa mòbil, es fa sense massa problema. Un flanqueig que et deixa al peu de la gran fissura, i damunt d'un buit considerable.

El tercer i el quart llarg són realment bons. Segueixen una fissura molt vertical, força protegida i que, a més, es pot reforçar al gust de l'escalador. Hi ha cordades que els enllacen, però nosaltres vam preferir poder-ne gaudir un cadascun. 

Roca molt bona, grans preses, verticalitat absoluta,...., què més es pot demanar? 

La quarta reunió es fa sota d'un sostre des d'on hem de sortir-ne cap a l'esquerra. La temptació és de seguir la fissura, de molt bon protegir, però on la roca és millor i les preses més abundants, és per la placa, i com més a l'esquerra, millor!

El sisè té poca història, un llarg d'artificial equipat, amb un tram en lliure al mig de roca molt discreta on els aliens em van ajudar a escalar més tranquil.

En aquest sisè llarg ja hem deixat la fissura i agafem l'esperó. Això es nota amb l'ambient i en que estem envoltats d'aire per tot arreu! 

Amb el canvi hem anat guanyant perspectiva, i al fons ja s'albira Horta de Sant Joan, on suposem que ens hi espera una cervesa fresca d'aquí a una estona.

Els dos darrers llarg són ben montserratins, roca compacta, preses arrodonides,... El setè no és gens senzill, tant per la roca com per l'equipament a tots dos ens va recordar algunes vies d'esportiva.

I el darrer realment ens va sorprendre amb un tram inicial molt més difícil del què preveiem, i amb un pas més amunt on cal fer el possible per no caure.

Des del final de la via, per arribar al cim principal hi ha diverses possibilitats. Nosaltres vam tirar cap amunt buscant les rampes més senzilles i la lògica, i no vam tenir problemes, tot i que segur que hi ha alguna forma més senzilla de pujar-hi!

Una foto de cim, i una baixada còmode on no paràvem de comentar com n'arribava a ser de bona, aquesta via! Realment és molt recomanable, no us la perdeu!!