Aquest darrer cap de setmana he pogut fer una curta escapada cap al Valais, amb dos objectius clars: fer una bona alpinada a algun dels bons quatre mils dels voltants de Zermatt, i recuperar velles i bones sensacions amb l'Albert, un dels vells i bons companys de cordada de sempre que ha passat uns anys una mica esgarriat.
Divendres l'avió ens deixa a Ginebra, on agafem un cotxe de lloguer fins a Täsch. Fem la motxilla i agafem el tren cap a Zermatt.
El camí cap al refugi de Rothorn surt el mateix poble en direcció oest. Tot i el bon temps, les primeres impressions no són massa bones, tant el Cerví com l'Ober Gabelhorn es veuen molt carregats de neu.
Divendres l'avió ens deixa a Ginebra, on agafem un cotxe de lloguer fins a Täsch. Fem la motxilla i agafem el tren cap a Zermatt.
El camí cap al refugi de Rothorn surt el mateix poble en direcció oest. Tot i el bon temps, les primeres impressions no són massa bones, tant el Cerví com l'Ober Gabelhorn es veuen molt carregats de neu.
Un molt bon camí va guanyant alçada, i aviat deixem enrere els boscos subalpins i arribem a l'hotel de muntanya de Trift, a 1h15' de Zermatt. Allà veiem el refugi molt dissimulat entre les roques vermelloses, i ens queda clar que encara la part més dura de la pujada.
Darrera nostre, costa de deixar de mirar els massissos del Mont Rosa, Lyskamm, Castor, Pollux i Breithorn, que ens acompanyaran durant tota la ruta.
Arribem al refugi just a l'hora de sopar, podem dir que el dia ha estat ben aprofitat..... Després, a la posta, el Mont Rosa fa honor al seu nom i la lluna surt a manar damunt un cel ben serè. Sembla que farà bo.
La guarda del refugi ens comenta que tots els altres alpinistes van al Zinalrothorn i que ja fa més d'una setmana que l'Ober Gabelhorn està impracticable i sense traça a la gelera. Així que ens aclareix per quin cim optarem demà dels dos de la zona.
Esmorzem a les 4, ens equipem i sortim. Sorpresa: està nevant.... tot i el cel serè. Ben aviat para i anem amunt. Un tros de camí ens porta a la gelera, on fem parada per posar grampons. La neu està dura, bon senyal, però recoberta per mig pam de neu nova.
El dia es va aixecant força serè, però a la carena ens adonem que no serà fàcil. Aquest mig pam de neu també està per tot arreu, i els trams senzills de roca ja no ho són tant.
Però l'espectacle no s'atura, i la sortida de sol ens deixa mil instants inoblidables. Mentre avancem, el Cerví i l'Ober Gabelhorn es van traient la mandra, tot i la fina capa de neu que els cobreix.
Una aresta de neu ens porta fins a la piràmide final, amb dificultats de roca, però totalment recoberta de neu i gel. Veiem una altra cordada que espera a veure, però nosaltres hi entrem pensant que potser no van tan errats, ells.
Seguim les traces d'altres cordades que van davant, però el tema es va posant seriós.
Comencem a creuar-nos amb cordades que tornen, i és que les plaques superiors estan impossibles, recobertes de verglaç i neu nova... Arribem sota el Gabel i també girem, avui ningú farà cim tot i estar tan a prop...... La Binnerplatte ha estat un obstacle massa gran per a tothom.
Girem cua sense córrer massa, que les roques nevades que a la pujada es veien d'una manera, a la baixada se'ls hi canvia radicalment la cara i passen a ser força perilloses.
Amb un rappel arribem a l'aresta nevada i la fi de les dificultats. La muntanya continua magnífica, i seguim gaudint del bon dia que fa i de l'espectacle de l'entorn. No hem fet cim, però hem arribat tan a prop i tot ha valgut tant la pena, que tampoc ens sap massa greu.
Algunes fotos de comiat i comencem a tornar, que ens queda una baixada de 2.400 m fins a Zermatt...., i avui és el darrer dia de bon temps. El diumenge el passarem a la vall, passejant sota la pluja.
Ha estat una sortida intensa i interessant des de molts punts de vista, sobretot per recuperar sensacions perdudes, que no per velles deixen de ser bones!!!
A sota deixo el mapa de la ruta, i el track, a Wikiloc.
A sota deixo el mapa de la ruta, i el track, a Wikiloc.
14 comentaris:
Si que és bonica si la muntanya! molt xulo!
Hi han intents de vegades tantbbonics com els.cims....potser porto massa dies.enclaustrat mirant de pujar blocs llisos i coves desolomades, i aquests noms i cims que no.conec em.semblen llegendes tant llunyanes com estrany el no poder pujar una rampa mig nevada....pero en el fons envejo aquesta capacitat per transportar-se als.cims que teniu...que guapo que es.l.alpinisme ostressss...
Enhorabona una bona ascensió, encara què el cim és resistís. Les sensacions son l'important.
Un bon cap de setmana, si senyor
Quins colors més fantàstics tenen les fotos, sobretot els cels. Ara bé, quina fredor també que transmeten. Bonica experiència
Ostres Joan, que be amb lo xula que és la vall de Zinal, aquesta és la primera zona que vaig anar dels Alps i ja et vaig comentar, el Obelgabelhorn, el primer 4000. Llàstima que no vau trobar bones condicions a las paret, pq és guapisima un ambientàs quan estas al mig de la pala.
Ja m'agradaria tornar-hi, però no acabo d'arrencar, entre lo del fill i el maluc, de totes maneres espero que tot sigui passatger. Una abraçada i content de llegir-te per aquests indrets tan guapos. Una abraçada alpinista
Excel·lents imatges Joan. Només gaudir d'aquest immens paisatge alpí ja mereix l'escapada.
Tots tendim a sobrevalorar el fer cim, i a infravalorar l'experiència de ser allà i provar-ho.
Felicitats!
Quins caps de setmana mes ben parits que et muntes punyetero!! una bona pensada anar a Zermat i deixar de banda l'esbelt Cerví per encarar aquest altres 4.000 sense tan renom però més tranquils!
Enhorabona per l'intent.
Impressionant: algunes de les fotografies hom diria que no son d'aquest món.
Excursions com aquesta han d'estar a tocar, si més no, de l'experiència del Misteri.
Queralt, el lloc és genial! Ja fa massa temps que no hi vens, per aquí....
Tranki, des dels blocs fins a l'alta muntanya la passió per la muntanya s'assembla força, però l'escenari alpí és més bonic!
Joan, amb l'edat ja sabem què és el que és realment important!
Un bon cap de setmana que no pot quedar en únic! Caldrà repetir.
Luigi, a tu que t'agrada la fotografia, ja saps que no hi ha res com la tardor a alta muntanya!
Mingo, la nord de l'Ober serà l'objectiu de l'estiu vinent, quan no tingui tan gel. Cuida't molt i a veure si ben aviat tornes a estar en marxa!
Marc, ara tenim una excusa per tornar-hi, que la travessa de les arestes també val molt la pena!
Jaume, això dels caps de setmana ja saps com va, quan pots enllaçar-ne algun de bo, no s'ha de perdre l'oportunitat!
Xiruquero, realment no tinc gaire mèrit en les fotografies, la llum que hi havia era excepcional!! I tens raó que ha estat una experiència, com a mínim, molt intensa!
Qualsevol muntanya del Valais sempre val la pena. Felicitats!
Gràcies, Enric! Ara que hem trobat la manera còmode d'anar-hi, espero repetir més sovint!!
ufufuf!!! enveja!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada