Aquest estiu m'he pogut escapar alguna tarda fins al Cingle, on és fàcil de recuperar velles sensacions i bons records.
Un dia vam anar-hi amb la Ingrid, una bona escaladora del país dels Piteus, amb qui vam compartir la Sapastres. La via més desequipada del Cingle (un espit a l'inici i un altre a la R1) i una de les més divertides de fer.
Aquest dimarts a la tarda hi vaig tornar-hi amb el Pep. Ell ja és un expert del Cingle, deu ser la cinquena o sisena via que hi fa, així que vam anar a la Llop solitari, una via impressionant per la seva verticalitat.El primer llarg estava força brut, es nota que la via no la fa massa gent i s'acumula la terra en alguns replans...
Quina meravella de llarg, sempre que hi pujo em sorprenc que, tot i la verticalitat, es pugui escalar amb una dificultat normal. I la roca, segueix sent molt bona. Tot i que la muralla es deixa anar equipant, un total de 6 expansions fan l'escalada més segura.
Però quan s'escala a la To per la tarda, el millor premi és la posta de sol final entre el Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija!
4 comentaris:
Aquestes vies tenen excessives expansions! :P :P :P
Dubto que hi hagi un pam de roca d'aquest cingle que no coneguis. M'ha agradat també rellegir-te a la Via del Gatsaule Feliç (com passa el temps ostres, del 2008!).
Això del Cingle de la Tó em sembla que et passa el mateix que a mí amb Sant Llorenç, n'estàs enamorat!
A veure quan hi fem una trobada hi puc donar la meva opinió sobre la qüalitat de la roca...
Mohawk, aquesta t'agradaria, els tram de dalt és magnífic! I potser si que n'hauré d'arrancar alguna, d'expansió....
Xiruquero, si que passa el temps, no hauria dit mai que ja feia 5 anys de tot plegat! Si mai pots anar-hi a passejar no ho dubtis, el racó es manté solitari i molt bonic!
Jaume, quin dia quedem? Ja veuràs que val la pena molt més del que la gent es pensa....
Publica un comentari a l'entrada