6 de nov. 2011

8 dies pel Südtirol. Konigsanger, Mont Telegraph i Mont Gabler (1)

Aprofitaré el mal temps per posar el blog una mica al dia, que ara el tinc un pèl endarrerit....

Després d'estar 6 dies caminant per la Via Alpina, el 18 de setembre ens vam instal·lar en un còmode apartament al llogarret de Tils, prop de Brixen (italianitzat a Bressanone), al Südtirol, una ciutat centrada entre els cims tirolesos de Texler i Ötztal, i els massissos del nord-est de les Dolomites.

I el mateix dia que ens hi vam instal·lar, es va posar a nevar. I ho va estar fent durant dos dies seguits! Sort que l'apartament era còmode.... I després de la gran nevada, va tornar el bon temps. Però amb les muntanyes ben canviades.

L'endemà mateix, vam sortir de Tils en direcció al Konigsanger, un cim arrodonit que ens quedava 1.600 metres per damunt nostre. La ruta tenia l'avantatge de pujar seguint camins que estaven al vessant sud i protegits per boscos espessos, així que vam trobar menys neu del què imaginàvem. Camins delimitats per tanques ben artesanes.
També vam tenir sort de trobar una traça que pujava fins al refugi de Radlsee, des d'on pujar al cim va ser cosa de poca estona. 

Un cim amb una d'aquestes creus típiques de la zona, que tenen sempre un banc al peu, per seure, reposar i contemplar. N'ignoro la història menuda, i és curiós perquè en vam trobar força de creus amb banc...
La panoràmica del Konigsanger és excepcional, gairebé de 360º, damunt de les muntanyes del Tirol, desconegudes en la seva gran majoria, i sobre les Dolomites. Com el grup del Odle (a sobre) o del Sella amb el Piz Boe (a sota).
La baixada, ben acostumats a trepitjar neu, ja va ser més senzilla. I a les parts més baixes el sol havia fet força feina de neteja!

Aquesta volta la podeu veure al mapa de peu de pàgina, i trobareu el track al Wikiloc.
Ben a prop, hi ha un curiós aflorament geològic, comú en diversos llocs del món que comparteixen la presència de terrenys tous a sota i una capa més resistent al damunt, i que provoca el fenomen anomenat "Dames coiffées", o senyores amb barret.

Aquest dia, que aprofitem per baixar a Bozen a veure la mòmia de l'Ötzi i per esperar que la neu vagi fonent, tenim una bonica posta de sol damunt de l'Odle, on queda clar que, als vessants obacs, li costarà de marxar a la neu.
El tercer dia tornem a caminar sobre neu, busquem una ruta interessant per fer-ho, i ens decidim per la carena entre el Mont Telegraph i el Mont Gabler, situades a l'est de Brixen. Allà un telefèric ens ajuda a guanyar força metres, i si no hagués estat per la neu, la veritat és que la ruta hauria estat molt còmode.

Tot el recorregut fins el Gabler segueix la carena, amb una bonica vista sobre els Alps de Ziller, que és la barrera que separa actualment el Südtirol d'Austria.
El dia també és extraordinari, d'aquells en que no saps si anar d'estiu o d'hivern i acabes fent una barreja de roba de tan posar i treure peces....

I tots els cims de la carena, tenen la seva creu amb el seu banc de fusta enganxat a la base. Una temptació per parar i seure!
La vista sobre les Dolomites nord-orientals també és molt bona, com aquesta dels cims bessons de la Toffana di Rozes i di Mezzo (a sobre).

I després del Gabler, només ens queda baixar pel vessant sud a buscar un camí transversal que ens tornar a l'estació del telefèric.
Mentre tornem, no podem deixar de mirar els cims del Sasso Lungo, el Sasso Piatto i l'Odle, i com la neu mica a mica es va aprimant.

Encara que ens quedi lluny, aquesta volta també la trobem al mapa de sota i al Wikiloc.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quina volta més maca!! molt bona la foto de les xemeneïes de fades que em sembla que també s'anomenen així aquestes formes geològiques.

Pekas ha dit...

Una bona volta per fer-nos anar agafant noves ganes de sortir al monte...!!! Les cames ja en començen a fer "pessigolles"...

Salut i muntanyes.. !!!

Gatsaule ha dit...

Jaume, tens raó, però a mi m'agraden més amb el nom original.... De fet, tot són sempre noms femenins, perquè deu ser?

Pekas, però si tu no pares!!!