20 de gen. 2011

Per la serra de l'Obac: una volta entre el coll d'Estenalles i Mura.

Diumenge, amb la Clara, vam sortir a caminar pel vessant nord de la serra de l'Obac, que no coneixia. Tot i que no ho conec prou, em dóna la sensació que la part de l'Obac del parc natural, és més salvatge que la part de Sant Llorenç. Però dret a llei, tampoc sé massa on se separen les dues serres....

Tot i que aquesta volta te més lògica sortint de Mura, ens anava millor sortir d'Estenalles, així que vam deixar el cotxe a l'aparcament, ens vam enfilar a la carena i, ben aviat, vam tirar avall cap a l'interior de l'alzinar per un bonic corriol que va baixant per sota de la carena de la Falconera.

A mitja baixada, ens topem amb el pujol de la Mata, i tirem amunt. almenys farem un cimet, avui!
Per acabar d'arribar dalt d'aquest mirador de les valls del Montcau, hi ha un parell de trams verticals, molt curts, equipats amb graons. Però arribar-hi val la pena, el dia és molt seré i tenim una bona visió de la poca neu que hi ha al Pirineu (a sota, el Puigmal).
Fa gràcia el pessebre minimalista que hi ha, també. És ben bé que amb quatre pedres i una mica d'imaginació en podem tenir ben bé prou!

Després el camí es torna a endinsar en l'alzinar, tot seguint el torrent del roure del Parrac. En aquesta època, els fruits del marfull de l'any anterior, amb el seu color violeta lluent, es barregen amb les flors que estan a punt de sortir.
Abans d'arribar a Mura, el camí surt a una pista, que ens permet d'arribar al poble, on fem parada i cervesa. Poc després, passem per l'espectacular Puig de la Balma, una masia construida aprofitant la gran balma existent, i que es dedica a l'agroturisme, sembla que des del segle XII...

Ben aviat deixem les pistes per tornar a pujar pel mig de l'alzinar, fins retrobar les carenes que pugen des de Rellinars. Aquest darrer tram per carena, tan típic d'aquesta serra, és realment agradable. Sobretot amb el dia tan espectacular que fa. I ben aviat retrobem el camí inicial, que ens retorna a l'aparcament.
El recorregut que vam fer està dibuixat al mapa de sobre, i al wikiloc hi trobareu el track.

8 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una caminada ben agradable Joan, Mura be val una visita i el Puig de la Balma encara més, un dia ves-hi amb temps i aprofita per fer-ne la visita de l'interior, val la pena. De retorn podies haber pujat al Puig Andreu un altre mirador de la zona.

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels suggeriments, Jaume, ja veig que ets un bon coneixedor de la zona!

PGB ha dit...

Ostres, fa mil anys que no pujo al Pujol de la Mata, diria que va ser el primer lloc on hi vaig fer una piada al llibre de registre que hi havia :P
I quan jo hi havia pujat, es feia amb un tronc de fusta sec que les branques feien d'escala.

M'has donat una bona idea d'excursió, merci Joan! :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort." Això deia la dita, que ja es veu que ara no val pas.
Un itinerari molt interessant, sens dubte, el que heu fet.
Fa molt de temps que no he estat a Can Puig de la Balma i no recordo haver vist l'interior com diu en Jaumegrimp: cal tornar-hi.

Pere de can Peret ha dit...

Molt recomanable la visita al Puig de la Balma. Aquesta volta es veu molt bonica tot i que la tornada deu ésser amb una bona pujada. A veure si algun dia “enredo” als de casa.

Gatsaule ha dit...

Pere, imagino que abans la pujada al pujol devia tenir més gràcia, però tot i així em va sorprendre molt favorablement, perquè no teníem ni idea que fos tan interessant!

Xiruquero, el què més em va agradar de l'itinerari van ser els camins que travessen l'alzinar, ni pugen ni baixen gaire, sempre molt agradables.

Pere, per això penso que la lògia és sortir de Mura, però fet així també estar bé, perquè la pujada sempre és suau, excepte algun tram molt curt.

Becki ha dit...

Que bonic és Sant Llorenç... i quina sort tenim de tenir-lo a tocar! :)

Gatsaule ha dit...

Becki, tu si que el tens a tocar per mi encara és un lloc força exòtic..., potser per això m'agrada tant!