24 de gen. 2011

Esperó de Montanissell, a la serra de Sant Joan

L'esperó de Montanissell no és precisament una via blogger, així que deixo a sobre la ressenya del mateix Joan Jover, que és de les millors que podem trobar. I si voleu una història de la mateixa via diferent de la meva, la trobareu aquí.

Aquest dissabte, amb el José Manuel vam anar-hi tot buscant una paret assolellada i arrecerada del vent. És veritat que la serra de Sant Joan és alta, però amb el fred que fotia a tot arreu, tampoc venia d'aquí!

L'aproximació de la via és la mateixa de la Con ocho basta, només que cal continuar pujant fins arribar al punt més alt, on la paret gira de manera clara. Una mena de bloc desenganxat marca l'inici de la via, i un petit cordino rosa nuat a la branca d'una alzina ens dóna la tranquil·litat de saber que anem bé.

Fem un sorteig, i em toca començar. Aquest primer llarg té un aspecte una mica desencoratjador i poc definit, com podem veure a sota.
La tirada té 4 claus, tots a la part inferior, i 3 ponts de roca equipats, però les fissures existents permeten de posar-hi de tot. No us deixeu els tascons, que van especialment bé en algunes fissures petites! 

El llarg comença amb un desplom i ja sempre es manté molt vertical. La roca no és extraordinària, però és força bona excepte el tram final. La via puja seguint una marcada fissura, fins sota un sostre on cal flanquejar a buscar la de l'esquerra, que cal seguir fins arribar a unes alzines (a sobre), on es fa la reunió.

El segon llarg costa de veure des de la reunió, però es tracta d'una placa franca i poc complicada que et deixa sota un sostre immens. on es fa la segona reunió.

D'aquesta i de la tercera no en tinc imatges, i sap greu perquè la tercera és genial. Almenys el primer tram, que volta el sostre per la dreta, per un desplom amb molt bona presa, i flanqueja cap a l'esquerra fins arribar a sobre mateix de la reunió. Una canaleta més fàcil et porta cap amunt per un terreny cada vegada més senzill i trencat, on cal anar alerta. La corda tiba molt i es pot fer reunió abans d'arribar al collet, però vaig preferir arribar dalt de tot, al peu del darrer llarg.

El nom de la via es fa evident mentre pugem, amb el petit nucli de Montanissell situat just a la vertical de la via.
El darrer llarg és molt interessant, amb només un espit al començament que assenyala per on va la via. Una placa magnífica i compacta ens deixa sota d'un sostre, on flanqueges a l'esquerra amb un pas forçat, però més senzill del que sembla.

Tot i la baixa temperatura, l'escalada ha resultat agradable, el sol escalfava i la paret ens protegia del vent, però dalt de tot retrobem l'aire fred del nord que ens fa tirar ràpidament cap avall. Mentre a l'horitzó ens sorprèn l'aspecte del vessant oest del Pedraforca, sense gairebé gens de neu.

9 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona, en tinc un bon record d'aquesta via. Potser no és tan difícil que la con 8 basta, però t'exigeix més de tu, com escalador. Veig que en el sorteig et van tocar les tirades més difícils, ho dic per la primera on no et regalen res i a la part final et jugues una bona galeta.
Salut

karles ha dit...

Mai hi he escalat per aquestes contrades: espero que la kanalla acabi de creixer per poguer anar-hi amb la dona.
Naltros varem estar a Malanyeu els 2 dies i es va poguer escalar prou be amb màniga de camisa!
salut
karles

Xavi ha dit...

Hola Joan. Jo també la vaig fer no fa gaire, al novembre. De les darreres escalades abans de començar a "clavar colzes".Em va agradar a trams, però, en general, potser hi ha vies més interessants per la zona. Aviam si pugen una mica les temperatures i n'anem a fer alguna (divendres tinc l'últim examen i estaré lliure uns mesos).
Records!

Jaumegrimp ha dit...

Joan, bona via d'aventura! la marca Joan Jover ja és una garantia.
Com va anar l'aranya?

Eduard ha dit...

Al llibre del Jover també hi surt i recomanava mitja dotzena de pitons... Veig que deuria canviar d'opinió pq a la ressenya només posa friends i tascons. Per cert, a la tercera tirada entre la "essa" i que fa 50 metres les cordes deuen pesar una barbaritat!!
Apa, aviam si anem a treure-hi el nas!

joan asin ha dit...

Aquesta és una de les vies clàssiques d'aquesta zona, només per la seva estètica et crida l'atenció.

Gatsaule ha dit...

Mingo, totalment d'acord, jo també la vaig trobar molt més exigent que la con 8 basta. Tens una altra sensació a l'arribar a dalt!

Karles, Malanyeu és genial quan fa fred i sol, veig que us va anar bé!

Xavi, quedem quan vulguis, que en tenim alguna de pendent!!

Jaume, això mateix, Joan Jover és igual que aventura i incertesa! L'Aranya molt bé, feia fresca per Agulles?

Eduard, els pitons ara no calen enlloc. I al tercer llag si que pesaven les cordes, però això també s'entrena! El truc està en posar poques assegurances i portar bagues molt llargues.

Joan, si que és clàssica si, mentre l'escales no en tens cap dubte!

Llorenç ha dit...

Bona piada! aquesta es una bona opció per dies curts! i sabent que no cal picar...aproximació curta, via curta....i a dinar a Montanisell!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, tot i que la via és curta, no en tens mai la sensació. Potser perquè és treballosa....