12 de nov. 2010

Con ocho basta, a la Serra de Sant Joan

Darrerament sembla que s'hagi posat de moda aquesta via, però la veritat és que val realment la pena.Tot i que inicialment no hi anàvem, la lògica sempre acaba imposant-se.

La via és un pèl dura com a retorn a la roca després d'una lesió greu, però el Pep ho va voler intentar, i ho va aconseguir. I això que la recuperació després de trencar-se les costelles és llarga i dolorosa! També s'hi van afegir el Toni i el Petrus, així que ens vam distribuir en dues cordades.

A sobre he deixat la ressenya dels Escalatroncs, i tant ells com el Petrus han explicat prou bé la via. A mi em va tocar anar a la segona cordada, una posició que té avantatges i inconvenients. Però la veritat és que ens vam entendre de meravella.

Personalment vaig trobar molt dur el primer pas difícil, després del primer parabolt, un pas llarg on pots picar a terra en cas de patinada, però potser estava fred...
El segon llarg és una joia, una placa calcària plena de forats, amb un bombo extraordinari a dalt, molt desplomat, però amb preses gegants!
El tercer i el quart són variats, però sempre amb algun pas on t'ho has de mirar bé i una roca excel·lent.

Feia molt temps que no hi anava a la serra de Sant Joan, però ara m'han vingut ganes de tornar-hi ben aviat, tan per la roca, com per la tranquil·litat i l'entorn fantàstic.

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Home es que la via es maca i està ben equipadeta, em sembla que nosaltres la vam fer fa una mica més d'1 any i vaig disfrutar molt. L'esperó de Montanisell tb val la pena , però és una història diferent.
Llàstima de no haver coincidit, et vaig deixar un missatge al contestador.
Com sou els de Berga, sortir d'una lesió de costelles i auuu a una via que cal tibar. Felicitats per l'activitat i records al Pep.

Llorenç ha dit...

Bones!! us feig en forma! no us para res!

Com apreta el primer llarg....fet aquest, la resta es per disfurtar!

Felicitats! sobretot al Pep pel retorn!

Ara es una bona epoca per recorrer aquestes parets.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan! felicitats per la via i sobretot al Pep pel seu retorn!!
Hi vau anar en divendres? quna sort!
Avui nosaltres també érem per allà, hem fet la Pa de Quilo, també força interessant malgrat dos llargs de tràmit.
Ens veïem Joan.

joan asin ha dit...

Ei el dissabte vam anar-hi però vam fer una variant, haurem de tornar-hi per fer les dues primeres tirades. A mi és un lloc que m'agrada molt.

Joan B ha dit...

Ei Joan
Estic d'acord amb el teu comentari de la primera tirada. Jo de fet vaig abandonar la via veient que si queia tocaria al terra. Encara la tinc pendent i aviat hi aniré

Salut i a tibar

Xavi ha dit...

Via de les més interessants del sector. La resta són una mica més "picants", tot i que l'entrada de la "Con Ocho Basta" també s'ha d'estudiar una mica. Això de la possible caiguda a terra no ho recordo, sé que s'ha d'apretar una pèl però em sembla que es podia posar algun friend petit entre les assegurances. Aquest any vam fer la "Xics" que també es força interessant i recomanable, tot i que pica més de grau i hi ha trams amb artificial.
Salutacions!

Gatsaule ha dit...

Mingo, tenim un problema greu de coordinació, però suposo que el dia que coincidim, tot anirà sobre rodes!

Llorenç, és així, el primer llarg molt dur, i la resta normal. Però el conjunt és genial!

Jaume, així està bé la Pa de quilo? És una bona notícia, que aquesta paret m'agrada molt!

Joan, aquests racons solitaris de l'Alt Urgell són impagables! No t'has de perdre els dos primers llargs...

Joan B, el que més m'agrada és que estiguem d'acord!

Xavi, la Xics la tinc a la llista, a veure si ben aviat hi puc anar!

Onde ha dit...

Hola Gatsaule.. bon blog. Acostumo a llegir-lo. T'envio un tema que potser t'interessa..

Blogsdeescalada.com aprofita els continguts del teu bloc per guanyar pasta i tu sense enterar-te'n. Tu t'ho curres y ell se n'aprofita. Roba els teus posts i els edita en el seu site. Això és il·legal i demostra una falta de respecte pels continguts que tu has creat. La visita compta per ell i no per tu. Escriu-li un mail demanant-li que enllaci directament amb el teu blog. Entre tots fem. Entre tots podem. Volem enllaç directe a les nostres creacions.