18 de juny 2010

Via Esbarzers a la Roca de les Onze Hores, Sant Llorenç del Munt

Aquest dijous a la tarda vaig tenir la sort de disposar d'un magnífic guia de Sant Llorenç, el Jaumegrimp, per anar a la Roca de les Onze Hores. És una paret que ja coneixia, i hi havia tastat la Tercera república fa uns quants anys.

Com sempre, el Jaume comença. Fa gràcia perquè m'havia insistit en que la roca d'aquesta via no tenia res a veure amb la  de la Tercera república, fins que va començar a escalar i tot se li anava desmuntant (a sota).

Cal dir que el primer llarg em va semblar molt poc interessant, una combinada d'A0 amb passos intermitjos obligats bastant difícils, sobre una roca tètrica que es va desfent mentre puges, i el ròssec de la corda provoca una pluja constant de pedres sobre l'assegurador. Afortunadament, els còdols grans aguanten!
En canvi el segon llarg ja és una altra cosa. Comença amb un bombo força potent, on els estreps són obligatoris, i continua per una magnífica placa de roca bona fins dalt, que et reconcilia amb l'escalada i Sant Llorenç.

En aquest llarg costa d'entendre el reequipament que hi han fet, mentre en el primer s'han esforçat en posar els parabolts enganxats als antics espits, aquí els han intercalat, de manera que han duplicat les assegurances. Qui ho entengui....

Després, el Jaume, m'ha fet una passejada pel peu d'una pila de vies clàssiques de la zona, algunes que semblen molt maques, que han passat a la llarga llista de vies pendents i faran que hi torni aviat. Són els avantatges d'anar a escalar amb indígenes!

9 comentaris:

Dalton's ha dit...

Bona via! La vaig fer l'estiu passat i em va sobtar la qualitat de la roca, que com dius es molt dolenta al primer llarg. Però al llarg de dalt el patiment queda totalment recompensat!

PGB ha dit...

Ostres Joan! Jo ahir estava fent la Maya a la paret oest del Cap de Mort! Al arribar al pàrking mira que sempre faig una ullada a les parets però no us vaig veure, deviem arribar a la par.

Pel què m'han dit, l'ha reequipat el mateix aperturista, així que jo no hi tinc res a dir.

Has fet la Clerc? És la clàssica de les Onze Hores. A veure si em deixo caure per l'Esbarzers, tu i el Quim m'heu fet entrar ganes de repetir-la :)

Llàstima que estant tan a prop, no ens veiéssim!

Jaumegrimp ha dit...

El que fa idealitzar les coses Joan!,
la Clerc, quan vaig veure com estava la roca...no la recordava tan degradada! però aquest hivern tan dur segur hi ha tingut quelcom a veure.
A l'esbarzers, pensava seria millor, però això sí, molt millor que la Tercera República!! i no et queixis eh que et va tocar la millor tirada, amés l'artificial amb com n'ets de llarg ni t'en vas enterar!!
Fins la propera!!

Jaumegrimp ha dit...

El que fa idealitzar les coses Joan!,
la Clerc, quan vaig veure com estava la roca...no la recordava tan degradada! però aquest hivern tan dur segur hi ha tingut quelcom a veure.
A l'esbarzers, pensava seria millor, però això sí, molt millor que la Tercera República!! i no et queixis eh que et va tocar la millor tirada, amés l'artificial amb com n'ets de llarg ni t'en vas enterar!!
Fins la propera!!

Becki ha dit...

Quan passegis per aki, avisa! :)

Gatsaule ha dit...

Dalton's, el llarg de dalt és tan bo que ara mateix ja he oblidat l'inicial!

Llàstima, Pere, hauria estat bé! Haurem de quedar... Volíem anar a la Clerc, però l'aspecte no era massa bo, però tornarem!

Jaume, si encara en tens ganes, em vas ensenyar molta feina per fer! A veure si tornem aviat!

OK, Becki. Però "aki" és un terme molt relatiu...

Xavi ha dit...

Hola Joan, és estrany trobar la Clerc amb mal aspecte, ja que és de les vies més clàssiques i repetides de la zona. Això si, la roca del principi té l'aspecte general de la zona, còdols que no saps ni com s'aguanten, però ha passat tanta gent que està molt neta, i és difícil que es trenqui alguna cosa. La que també et recomano és la via Estruch, a la dreta de la que vau fer, amb una bonica fissura final.
Que vagi bé!

Gatsaule ha dit...

Xavi, això de la Clerc va ser una opinió ràpida del Jaume mentre dubtàvem de quina via fer.., potser només va ser una excusa per anar a l'Esbarzers, que no havia fet! I l'Estruch ja la vaig veure, i em va enamorar!!

Becki ha dit...

Aki prop de casa meva, of course... ;)