26 d’ag. 2009

Aresta SE del Tres Consellers i cresta S del Neouvielle

Aquest cap de setmana hem anat a travessar el túnel de Bielsa amb en Jordi, àlies Guti, per fer-ne alguna en el magnífic granit del massís del Neouvielle. I la travessa d'arestes que puja als pics de Tres Consellers i Neouvielle, va ser l'escollida.

Es tracta d'una llarga cavalcada sobre granit del bo amb tot el regust de les crestes pirinenques. 400 m de desnivell (1.000 m de recorregut) per a la primera, i 150 m per la segona (uns 400 m de recorregut), amb la pujada a dos tres mils, la fan una ruta desitjada.

I això ho vam veure desseguida en la gran quantitat de cordades que s'hi dirigien. Afortunadament la majoria anaven a la cresta sud del Neouvielle, o aresta dels Tres Consellers, i vam gaudir d'una gran tranquil·litat a la cresta SE del Tres Consellers o aresta Ferbos.

Nosaltres vam bivaquejar al llac de Cap de Long per pujar després directament al peu de l'aresta Ferbos en poc més d'una hora. Allà hi ha diverses opcions per pujar a l'aresta, nosaltres vam tirar directament pel mig d'unes plaques molt atractives (a sobre), que ens van deixar al fil de la cresta en dos llargs.

En aquests llargs vam trobar els passos més difícils de la via (IV+), però crec que pujant per la xemeneia de més a l'esquerra és més fàcil. De fet, van ser els darrers llargs de corda. A l'aresta (a sota) vam preferir pujar en ensamble, de manera que el primer anava posant assegurances fins que se l'hi acabaven i llavors invertíem la cordada.

En tota l'aresta no hi ha cap traça de pas d'escaladors, la qual cosa s'agraeix! Amb uns quants friends, tascons i cintes llargues, i una corda de 50 m, en vam tenir prou.

Tota la cresta és molt aèria i, de tant en tant, hi ha algun pas de IV, sempre aïllat, i que va donant atractius extra a l'aresta.

Des del cim, s'alça al nostre davant la paret nord del Pic Long (a sota), dura i amb roca delicada tret dels seus trams més durs, segons m'explica en Guti, que ja l'ha tastat.

Després de reposar una estona, baixem per l'aresta nord fins a la bretxa que ens separa del Neouvielle, sense cap dificultat.

L'aresta dels Tres Consellers al Neouvielle és una mica el mateix, però millorat: roca molt bona i passos més durs, però que no depassen el IV o el IV+. La dificultat permet de fer tota la travessa sense peus de gat. Per comoditat, la vaig fer en bambes sense massa problema. Unes Salewa noves que van molt bé per fer aquestes coses.

Dels tres trams difícils que expliquen les guies, el del diedre (a sota) és el més interessant. Però reconec que la placa de forats de dalt de tot em va enamorar, tot i que és més senzilla. En aquests punts, hi trobarem algun clau i, curiosament, 3 o 4 friends empotrats!

Una curta travessa ens va deixar dalt del cim, des d'on vam rumiar projectes futurs!

La baixada i el retorn cap a l'embassament se'ns va fer llarga per la calor i el sol que queia, sobretot haver d'anar a buscar el pas del Gat. Aquest pas que permet de canviar de vall és una mica confós per qui no el coneix, tot i que està marcat amb fites, així que he deixat el track per GPS de la baixada al wikiloc.

10 comentaris:

Llorenç ha dit...

Molt bona aquesta! es de les que tinc pendents! tot i que l'Antxi la va anar a fer no fa massa temps! Hi ha fotos molt guapes! sembla que us va acompanyar el bon temps! tot i que aquest cap de setmana a fet molta calor!!!

Mingo ha dit...

Que guapo que és aquest massís, bé jo només el conec a l'hivern, però veig que a l'estiu no perd encant. Felicitats per l'activitat

lluís ha dit...

Quines vies més atractives, aquest massís és espectacular. Felicitats per l'activitat i les fotos, que les trobo fantàstiques, quin ambient!

SEVIDE ha dit...

Ahhhh, aquesta és una de les pendents! Molt bona activitat en un entorn brutal.
Ara que això de fer-ho en bambes... a mi no m'acaba de convencer.
Salut!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, si que feia bo, però només vam sentir la calor a la baixada. Tot i ser cara sud, l'alçada fa que la temperatura sempre sigui més aviat fresca. Així que ja ho saps!

Mingo, amb esquís o piolets també és interessant, però per a l'estiu té alguna de les millors zones de granit del Pirineu!

Gràcies, Lluís! És una zona d'accés relativament fàcil i molt maca!

Sevide, en aquestes vies tan llargues, on pots trobar algun tram de terra i herba i la dificultat no depassa el IV+, les bambes o les botes lleugeres són molt més còmodes que els peus de gat. A part d'algun pas concret d'adherència, en la resta s'hi va molt millor!

Jaumegrimp ha dit...

Bona gambada Joan! l'aresta SE del Trois Conseillers no la coneixia, la del Neouvielle sí, és la clàssica que fem tothom! a mí em va agradar molt! La cresta de la Murelle també la tinc mirada...hi ha tanta feina a fer!

Jordi Solà i Mas ha dit...

L'Aresta Ferbos! quin bon record! La vaig fer l'hivern del 80. És una escalada inmillorable en un massís perfecte.

Felicitats per la ruta.

Jordi

Jordi Solà i Mas ha dit...

Ah, em descuidava, ara toca l'aresta de La Mourelle, al Neouville (Bellefon, Patrice. Los Pirineos, pgs 92-93). La tinc pendent.

Jordi

enric faura ha dit...

Felicitats, dues vies o crestes precisoses, assequibles, en un entorn magnífic. Quins bells records.
I per la zona n'hi ha d'altres igualment preciosos. Vas tenir temps per mirar la cara N del Pic Long? Allò si que és pirineisme del més autèntic.

Gatsaule ha dit...

Jaume, la cresta de la Mourelle serà la propera per aquesta zona, tot i que hi ha moltes vies d'escalada interessants, també.

Jordi, ja veig que ens hi trobarem tots a la Mourelle, haurem de fer-hi una trobada!

Enric, doncs la nord del Pic Long la vam estar comentant perquè la tens just al davant, i el Guti ja hi havia anat. És un bon projecte...