19 d’abr. 2009

Serra de Busa, via Maneras de vivir

Aquest dissabte les previsions del temps no convidaven a ser massa optimistes, però amb el Toni ens va semblar que al matí hi hauria una treva que ens deixaria fer alguna cosa. Així que vam anar cap al cingle de Busa, que feia massa temps que tenia pendent. La via triada, la Maneras de vivir (a sobre), que tothom recomana com a primer contacte amb la muralla.

Aquesta vegada m'estalvio de fer-ne la ressenya, havent-n'hi de tan bones com la de l'Edunz o la dels Kutres, no cal afegir-hi gaire res més.

Nosaltres vam aproximar horitzontalment per sota la muralla, seguint un antic camí de desembosc fins al peu de la via. Llavors, en pocs minuts ets al peu de la xemeneia.

Els dos primers llargs són una xemeneia que fa una mica de basarda, vista des de baix. Es podrien ajuntar, però veig que ningú ho fa perquè les cordes poden fer un bon ròssec, i per això devien muntar una reunió intermèdia...

Al contrari de la resta de la via, aquests llargs no estan molt equipats, però sempre que et veus apurat, et trobes un espit. Per si convé, es van trobant fissures i forats on posar tascons o friends, però solen estar a prop del espits.

Tot i la impressió que ens va fer d'inici, després la vam disfrutar prou, és tan senzill com posar-s'hi bé, i anar pujant!

El tercer llarg és un fàcil flanqueig espectacular rematat amb un mur d'A0 (a sobre, el Toni sortint en lliure), i que et deixa al peu d'una fissura.

Arribats a la tercera reunió, el temps es va complicar i va començar a nevar, un bon ruixat de neu dels que et fan mirar més cap avall que cap amunt. Però aquest llarg em tocava a mi, i me l'anava mirant mentre la roca es mullava, i com més me'l mirava, més m'agradava. Així que l'hi vaig dir al Toni que ho intentava, i que si la nevada apretava sempre érem a temps de fotre el camp.

Vaig tirar amunt i, tot i la mullena i el ruixat de neu que no parava, reconec que em va agradar molt. Dificultat sostinguda, ben assegurat, i festival de canto. Quines preses! Tret d'alguna que es movia, és una tirada molt bona plena de grans còdols que permeten de pujar força bé enmig d'una verticalitat total!

Això si, proveu-les bé abans, que vam tenir més d'un ensurt...

Afortunadament, quan el Toni va arribar a la reunió (a sobre), ja havia para de nevar. El cel seguia amenaçant, però es veia clar que ens en sortiríem bé.

El llarg següent, d'uns 25 metres, va superant tot de plaques ben curioses. Mentre unes tenen una roca a prova de bomba, compacte i adherent, altres no les toquis gaire, que se'n va tot avall.

El darrer manté la tònica, tot i que la vegetació de la fissura i la roca desfeta de la sortida l'espatlla una mica. Però d'aquest no en puc dir massa cosa. Quan començo a pujar, veiem que la tempesta se'ns torna a tirar a sobre, però aquest cop amb llamps i trons. Així que pujo tan ràpid com puc i munto reunió en un pi solitari que hi ha a la vora de la paret.

Puja el Toni i comença a caure neu altra cop. El crido que s'afanyi tan com pugui, que ja neva i bufa un vent gelat.

Tot plegat, sentim un fort espetec, acaba de caure un llamp ben a prop d'on estem i el sotrac del tro em deixa ben aplanat a terra...

El Toni que l'ha vist caure també ben a prop, accelera d'una manera que sembla que estigui en una prova de velocitat... Diu que no recorda que hi hagués roca descomposta a la sortida!

Correm a sota els arbres mentre la nevada apreta, a intentar refugiar-nos una mica i poder plegar el material amb una certa calma. Quan ens n'adonem, dos dits de neu ho tapen tot.

Un dia que anem sense motxilla, un dia que ens hauria calgut la jaqueta! Però almenys ens n'hem sortit bé d'una via que ens ha agradat molt. Escalar en una muntanya com Busa, sempre és especial. I el fet de trobar el pla de Busa al final de l'escalada, també.

Hi ha diverses maneres de baixar, però enmig de la tempesta de neu i vent, vam optar per la més còmoda i llarga, anar a buscar la pista que ens retornés al cotxe.

19 comentaris:

Mingo ha dit...

Carai la Serra de Busa i vaig estar un cop en un festival reivindicatiu d'Aiguadora i em va encantar el lloc, me l'apunto (per.... no anar tan a MOntserrat, je je je). Deu ni do l'aventureta. Felicitats

Becki ha dit...

Os3... ja sé què és que et caigui un llamp aprop... i fot una por de mil dimonis! A mi se'm van eriçar tots els pèls.... i no és broma!

Com sempre, em quedo amb les ganes de provar via llarga... un petó! :)

Xavi ha dit...

Això són alpinistes! Amb llamps, neu, trons i aigua i cap amunt....

Mohawk ha dit...

Je je, je... veig que dissabte no estavem gaire lluny... em sembla que al meu blog hi ha la foto de lluny del que us va caure a sobre!

A tibar-li!!

Gatsaule ha dit...

Mingo, tampoc has escalat mai a Busa? En aquest cas no tinc res a dir, que també és el primer cop..., tot i que no serà el darrer!

Becki, això dels llamps és horrorós, tens una sensació d'indefensió absoluta... Afortunadament no sempre toca!

Ja saps que el dia que et vingui de gust fer la prova, estic a la teva disposició!

Bé, Xavi, ens hauries d'haver vist córrer....

Si, Mohawk, sembla que vosaltres us en vau salvar, però nosaltres vam quedar ben xops!

Vlady ha dit...

Qué hay Gatsaule:

Menudo ambiente tiene esta vía!

Salu2

Eduard ha dit...

Això dels llamps acollona!! El meu pare té una aventura a la Roca Verda amb foc de sant Elm inclòs que és per posar els pels de punta!!
Felicitats per la via! Busa és un lloc molt xulo!

Joan Baraldes ha dit...

felicitats per la via i per l'aventura valents !!

PGB ha dit...

Ara només ens faltava que et caigués un llamp a sobre. No en tens prou amb pedres? Casum judes...

Bona via i déu n'hi do les condicions patagòniques que veu partir...

Pel que sembla, la roca és un conglomerat tirant a cutre però millor que el "podrit" de Sant Llorenç, no?

Llorenç ha dit...

Felicitats!!!! maca la via Eh??? ej eje j!!! jo en tinc molt bon record! tranquilitat, verticalitat i roca que es fa mirar i disfrutar!!!

i bona experiència!!!amb nue i trons!
Ep!! jo en tinc una altra mirada per Busa! el dia que vulguis fem una sortida multicultural...escalar i dinar a Can Rial!

Ricard de Mataró ha dit...

Feliciats,té molt bona pinta aquesta via i me l´apunto per anar amb el llembresku i la colla aviat.
Tal com pintava el dia,sou valens de tirar endavant, això si que son ganes d´escalar,adeu i bones escalades.

edunz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
edunz ha dit...

(ei, que m'he liat amb els comments)

la darrera reunió es troba a la dreta (5m) de la sortida de la via, ja que es fa coincidir amb la línia de ràpels. Es pot posar alguna pesa per evitar el pèndol del de segon però no és imprescindible que és fàcil.

llamps i trons amb tots els ferros al damunt, buf.. felicitats per la descoberta!
salut!

Gatsaule ha dit...

Saludos, Vlady. No te imaginas cómo es esto de Busa, un paraje idílico y solitario dónde siempre se escala sólo...

Eduard, fa molts anys em va enganxar una tempesta de llamps i trons a les agulles de Chamonix, i aquella vegada si que em pensava que no tornava! Aquesta vegada només ens en va caure un.

Joan, no te la perdis aquesta, que amb el teu nivell segur que la gaudeixes!

PGB, la roca és una mica pitjor que a Montserrat, però molt millor que a Sant Llorenç. I curiosament també té plaques molt sòlides, com la franja superior de Sant Llorenç. Coses de la geologia...

Llorenç, tens raó que tenim pendent un dinar a Busa. Vinga, ja pots posar una data!!

Ricard, no te la perdis, la via és realment bona, i el lloc magnífic!

Edunz, amb el que queia vaig veure el pi i hi vaig anar de dret sense mirar si hi havia res més. Curiosament, després he vist la reunió en una de les fotos.... Però amb els llamps, sempre estàs més tranquil sense gaire coses metàl·liques a la vora!

Padrino ha dit...

Deu ni do les coses que fas nano!!! a vera si el peu el torno a tenir operatiu aviat i puc anar a fer aquesta via, fa bona pinta. Ens veiem!!!!

Gatsaule ha dit...

Ei, Padrino, a veure aquest blog si es mou una mica, que si no el segon intent se'n pot anar a can Pistraus!

INDI ha dit...

Jo estava adalt amb una furgo vermella i os vaig saludar mentre pasaveu pel davant, i vaig pensar, aquets han pillat tota la nevada !
Va caure una bona en poc temps.
Salut.

Gatsaule ha dit...

Indi, així eres tu??

Llàstima de no haver parat a fer-la petar una estona, m'hauria agradat saludar-te i conèixer-te...., he fet vàries vies teves i totes m'han agradat molt!

INDI ha dit...

Un altre dia serà ! en veritat el nostre mon es petit. Si trobeu una furgo vermella amb moltes plomes, estic per allà aprop fent el indiu.
Salut i a tibar-li.