22 d’abr. 2009

CADE a la Miranda de la Portella

Tot i que a molts escaladors no els hi agrada repetir vies, reconec que a mi no em fa res i, fins i tot, en molts casos m'agrada. Per un costat la meva manca de memòria fa que després de més d'un any d'haver-la fet, sigui com si la tornes a descobrir de bell nou. Però per altra banda també recordo coses sobre la via, coses que fan que la gaudexis o pateixis de manera diferent.

Tampoc s'ha de descartar el fet d'acompanyar-hi a algun amic, quan en tens un bon record. És el que em va passar aquest dilluns quan vam anar amb el Toni a la CADE, ell no l'havia fet i jo en tenia un molt bon regust de la darrera vegada.

Aquest dilluns el temps era força insegur, però curiosament l'altra cordada que hi havia en tot Agulles també es trobava a la mateix via. Per més casualitat, resulta que qui comença a escalar quan nosaltres arribem és en Pep Climent, que conec des de fa ben poc, però amb qui ja s'ha establert aquella relació tan especial que tenim els escaladors entre nosaltres.

Després d'un primer llarg curt i bàsicament en artificial, arriba la perla de la via, una xemeneia que a tot arreu diuen que és de IIIº. Per nosaltres és la tercera xemeneia en conglomerat en menys d'una setmana, i hi arribem disposats a passar-la bé.

La veritat és que pensava que recordaria quin era el millor camí per 'linterior, però la memòria em va jugar una mala passada i ho vam haver de descobrir un altra cop...

Com que estava escrit que ens tornaríem a mullar, a la sortida de la xemeneia va començar a ploure. No hi ha res com deixar la motxilla i el xubasquero al cotxe perquè les possibilitats de pluja augmentin de forma evident!

Ens mirem el tercer llarg i veiem que la roca ja està ben mullada, però recordo que és un llarg ben equipat, així que tirem amunt.

El Toni té un bon dia i, tot i la patinosi extrema de moltes preses, se'n surt la mar de bé. Després, anant de segon, estic a punt de relliscar unes quantes vegades, però també aguanto.

El quart llarg patim pel pas desplomat de la sortida, però arribem a dalt sense més problemes que un augment de la incertesa. El cim ens rep amb una vista molt maca d'Agulles, totes ben mullades, i les boires que s'arrosseguen per les fondalades.

Ens mirem les Agulles, les que vam escalar la setmana passada, i les que tenim ganes d'anar ben aviat.

Llavors para de ploure. Almenys tenim un retorn tranquil cap al cotxe.

13 comentaris:

Llorenç ha dit...

Veig que has agafat gut a aixóde xemeneiesi remullada! Ep! que el 3 llarg està equipat...però crec rcordar que fins a reunió tens un excursió maca, que tot i ser fàcil està lluny...

I la xemeneia molt guapa! jo la vaig fer per dalt de tot...i per tant la vaig trobar molt expo!! coses que passen quane t despistes...

Felicitats!!! m'estic pensant de quedar amb tu per escalar!!! que ja ets més gafe que en Pere!!! je j eje!

Becki ha dit...

Mmm... un dubte... en Pep és de Sabadell???? :O

PGB ha dit...

Aquest Pere del que parleu sóc jo? xD

Pere T. (pescador d'estels) ha dit...

No. Diu que sóc jo.
Però la darrera vegada que em vaig mullar... també hi era ell.
Serà kbronsete...
Una abraçada per tothom.
Ah! Diumenge vull portar una cordada del Curs d'Artificial a aquesta via... com ho veieu? El troç d'Ae està ben equipat?

Mingo ha dit...

La veritat es que aquesta via és de les maques per repetir i com molt be dius si algú no l'ha fet, és molt disfrutona. La xemeneia el lloc fàcil, que jo l'he vist fer caminant és ben endins, el que hi va passar tenia una certa envergadura, pq ho vaig veure sino no m'ho creuria, com diu els Llorenç alguns l'hem fet per fora, a mi em va agradar moltissim. Felicitats al Toni el tercer llarg moll, tela, pq crec que falta o faltava un spit. Vinga Joan una abraçada

karles ha dit...

feliçitats! jo la vaig intentar fer "quan era petit" (tenia 16 anys) i al arribar a la repisa al final de la llastra no varem saber veure la continuació i ens varenm baixar...
veig que aprofites els dilluns! si et dl no trobes amb qui sortir, jo estic regulat -els dilluns nomès- pel que puc sortir en teoría. tu mateix.

salut i a tibar

karles

Llorenç ha dit...

pues...si...el Pere era el Pere T.!! es que ja el trobo a faltar!!! després de les remulladetes de setmana santa...je je je!!

Toni ha dit...

Us puc assegurar que el tercer llarg ho vaig passar força malament. Era allò de si patino o no. Tot i així, allà on si que vaig patinar i caure va ser a l’últim llarg just a sobre l’arbre. Sort que anava de segon.

PGB ha dit...

hehehe sorry, he relacionat "cafre" amb "gafe" ;)

Joaaaaaaan, jo aquesta no la he fet i vull fer-la! Hi anem?! :D

Gatsaule ha dit...

Llorenç, realment el problema és que ens n'havíem escapat de moltes, però al final toca. És allò d'anar sovint a la font....

Per dins la xemeneia es fa bé, però costa trobar el millor camí. I no m'estranya que anessis per dalt, potser no hi caps a dins!

Becki, ho has endevinat. No em diguis que també el coneixes?

PGB, a mi no em fa res tornar-hi, i menys amb un crack/cafre com tu. Així que si tens alguna tarda només ho has de dir!

Pescador, l'Ae està ben equipat i es pot fer en A0, tot i que llavors els passos allarguen. Però la sortida de l'A0 del tercer llarg és obligadeta...

Mingo, el tercer llarg moll tenia molta tela, però el Toni és especialista en llargs suicides!

Karles, m'ho apunto. Com puc contactar amb tu?

Toni, no dissimulis que vas pujar molt sobrat!

Becki ha dit...

jajaja!!! Si és el Pep Climent que jo em penso... si!!!!! que petit és el món... aissss! :)

Gatsaule ha dit...

Doncs ja l'hi donaré molts records!!!! El món és un mocador ! I no gaire net....

Becki ha dit...

jajaja! i tant, Joan... però si li dius records de la Bego no sabrà qui sóc... diga-li de la Bego que va anar al Matterhorn, la ex del Quim... :) apali, petonssss!