14 de juny 2008

Parada obligatòria

Aquest és el títol d'un llibre d'en Joan Barril que em va agradar molt quan el vaig llegir. Tracta de les reflexions d'un home que es troba a la meitat de la vida (quaranta i tants), i pateix un accident greu. Quan estava a l'hospital estirat al llit i aguantant el dolor pel braç trencat, hi pensava.

Però mai hagués cregut que jo em podria trobar en una situació semblant.

I és que aquest dilluns, al començament de la baixada per la canal del Cavall, una relliscada tonta pel fang em va fer caure sobre el braç dret. Resultat: trencament de l'húmer (a sobre).

Després de tota una pel·lícula de metges, bombers i hospitals, finalment el dimecres a la nit em van operar (a sota). Ara ja puc dir que tinc el braç de titani !

I això que veníem amb el Pep (gràcies per tot !) de pujar tranquilament la Punsola-Reniu del Cavall, amb tota la muntanya per nosaltres i un clima ideal per escalar.

En tenia un record difús perquè ja feia més de 25 anys que l'havia fet, i reconec que em va agradar molt. Ben assegurada, amb ambient, llarga i amb prou bona roca que permet apurar bastant el lliure fins i tot als que tenim poc nivell. A sobre, al cinquè llarg i, a sota, el sisè.

Fins i tot al setè llarg (a sobre, quan encara tenia el braç bo) es poden fer trams en lliure tot i el desplom. A sota, arribant a la reunió.

I la sortida en flanqueig cap al cim (a sobre), acaba d'arrodonir-la. En resum, una via per gaudir molt i patir ben poc.

Finalment, un record i un agraïment pels bombers que em van haver d'aguantar durant el rescat (a sota).

28 comentaris:

Piter ha dit...

Ostres....

cagun dena.. quina mala passada, res ara a cuidar-se i fer bondat. I paciencia q ja tornaras a enfilarte aviat per les parets !!!

Fins la proxima... i anims !!

Mingo ha dit...

Collons quina merda, benvingut al club del titani, és una manera de dir de benvingut res, millor no sé del club.
Jo que os feia pel Pirineu, Ordesa, Ansabere. Em sap greu Joan, aquesta lesió inorportuna. Una abraçada molt molt forta i molt d'ànims. Lo de quedar amb el Peps queda en peu, si no escalem anirem a passejar i mirar pedres.
Molts ANIMS

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En fi noi...Cura-ho bé, no fos cas que perdéssis força al braç.
Salutacions cordials.

Josep Barberà. ha dit...

Mecachis!.

Ànim Gatsaule...
Pren paciència,i sobre tot,curat be.D'això en dependrà el que puguis fer més endavant!.
Ves informant-mos de com va la recuperació.

Una abraçada ben forta.

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!!
Molts i molts ànims!!!
I compta amb mi, que no obstant la meva especialitat és pediatria i neurologia, alguna que altra fractura d'húmer he rehabilitat!!

I recorda el meu post de quan no podia escalar... hi ha mil coses a fer a part d'escalar... i també se'n pot gaudir, i mooolt!! Ja saps que ho dic de debò!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola Joan,

Em sap greu això del braç, però segur que d'aqui quatre dies tornaras a escalar i a obrir més vies.
Anims i fes bé la recuperació que és molt important

Joan B

PGB ha dit...

Si és que no se't pot deixar sol. Ja t'ho deia la teva mare! Segur!

Casum l'ós pedrer... de Berga havies de ser... si és que... pff
A cuidar-s'ho moooolt i molt! Que m'has de dur a obrir vies a mi també a la To ;)

En fi Joan, una abraçada i que sigui lleu! Segur que el blog no pararà, ja que tens molts "revival's" a la recàmara amb els que disfrutarem seguríssim :P Cuida't-ho molt!

Anònim ha dit...

Quina merda! :(

ramon ha dit...

Gatsaule...

Noi, prent-ho amb calma, fes bondat i una bona recuperació, les muntanyes i les parets continuaran estant totes al seu lloc esperan-te.
Salutacions

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Joan, ho sento molt! vaja putada!!!
i quina mala sort, no? la fractura t'ha quedat molt bé, tot diu un de l'ofici, però fes bondat que les diafisàries d'húmer els hi costa enganxar.
Apa a cuidar-se i si necessites un cop de ma ja ho saps.

Selene ha dit...

Ostres, Gatsaule, realment ets increïble!!

Mira que he vist molta gent amb el braç enguixat, però em sembla que ets la primera persona que conec que es trenca l'húmer!

I, se'ns dubte, ets l'únic que té prou humor en una situació així per entretenir-se fent fotos als bombers que van a rescatar-lo!!

Cuida't i, sobretot, conserva aquest bon humor (o hauria de dir fina ironia?) que et caracteritza, que segur que t'ajudarà a superar millor els mals moments.

Iván Vega ha dit...

Buff!! Ánims i a cuidar-se, quina putada, aquest accidents sempre passen quan baixes relaxat de fer lo mes difícil.

A cuidar-se i ánims!!

Anònim ha dit...

Óndia!
Quina mala sort!
Em sap molt de greu...
Coneixen-te, d'aquí dos dies ja estàs recuperat.
Ara ja seràs l'home-biònic!
Una abraçda ben forta!

Aka ha dit...

Ánims! D'aqui res et tornaràs a enfilar per les parets i tot haurà estat un malson.

flx ha dit...

Ostres Joan, espero que l'ànim no baixi i recuperis tant ràpid com a les ultimes vegades.
Em sap molt greu, ànims i una abraçada.

lux ha dit...

Joan,
una abraçada molt forta..
Molts anims...
A vegades no podem escollir les coses que ens passen però si com les enfrontem...
i ben segur que d'aqui dos dies et tornem a veure per les parets. Mentre disfruta amb igual intensitat de tot allò que pots fer i que no es poc...

Avant amb força!!

Llorenç ha dit...

bons company!!

quin sapastre que estàs fet! amb el bon ritme que portaves fins ara!
Be, aquesta es de les que es poden contar!
Espero que rebessis el meu missatge desde el cingle de la To!!!je je je Pensa que cada dia que passa es un dia menys que falta per tornar a escalar……ja buscarem una bona via per celebrar el teu retorn!
Anims

Gatsaule ha dit...

Gràcies a tots pels ànims, no us puc contestar gaire que em costa molt escriure....

Als que sou del ram de la medicina, ja us demanaré algun consell !

I cert, no podem triar allò que ens passa, però si la manera d'afrontar-ho !

Unknown ha dit...

Ànims Gatsaule!

A recuperar-se bé i a seguir deleitant al personal!

Salut i sort!

Marsi

Vlady ha dit...

Diossssssssssss!!! Me duele solo de verlo.
Lo siento Gatsaule :(

Muchos ánimos y qla cosa recupere pronto y bien.
Nos vemos!

Salu2

Anònim ha dit...

Ostres noi quina mala sort. Espero que et recuperis ràpid.

Ramon

Joan pensa que si més no, pots caminar, passejar........
Aviat ho explicaràs com una historieta del pasat, el temps passa depressa.
Anims
Sílvia

mchesa ha dit...

vaig llegir el llibre de J.Barril... fa temps...
et desitjo una bona i ràpida recuperació!

i encara q d vegades costa, buscar el sentit positiu d tot plegat!!!

Anònim ha dit...

Hola,
em sap greu la fractura. Es confirma que la majoria d'accidents d'escalada es produeixen de manera xorra. Ara et toca mantenir el tipus.
La casualitat ha fet que demà vagi a escalar a la To, aprofitant el primer dia de bon temps. Seguiré informant
Ricard Darder

Anònim ha dit...

Ànims Joan i fes bondant per tornar més fort encara.

Salut !

miq ha dit...

paciència i molts ànims des de Vilanova


... i per molts anys... malgrat tot !

miquel

TRanki ha dit...

Ei GATSAULE...

quina putada..o no...sempre hiha un perquè..elq ue cal és entendre'l..

Bow un dels dos bombers de la fopto va estudiar amb mi ( i amb el teixi), el de la camisa..molt bon tiu i bastant fanàtic..amb apertures tant interessants com la CONILL AMB TAPIOCA; vies a MADAGASCAR i altres...vas tenir rescatadors de luxe..encara hi ha classes...

Cuida't molt i gaudeix de l'estiu...endavant!

Lluís ha dit...

Lamento l'accident i espero que et recuperis ben aviat.
Vull donar-te ànims i, ara que tens temps, una mica de feina, així et distreus. Mira't els fòssils del bloc siusplau, aviam si els reconeixes: http://elsdalton.blogspot.com/2008/05/pedraforca-fssils-la-via-estassen.html
Salut i força!!

Pekas ha dit...

A recuperarse... maestro...!!!!

( Amb retàrd.. peró.. ho sento.. )

Tranquilitat i bons aliments...
;-))))