1 de juny 2008

Cavall Bernat, via Anglada-Guillamón

Aquest dissabte, a les 7 del matí estava plovent a Berga. Una ullada al radar, una trucada al Joan per veure com ho veia, i ens anem a provar-ho !

A 1/4 de 9 ja ens estàvem preparant a Santa Cecília, tot i el dia gris i dubtós que feia. No érem gaires, i semblava que tothom anés al Cavall, perquè arribats al peu de la paret hi havia 4 cordades fent cua a la Punsola, una a la Gran il·lusió, una altre a la Puigmal,....

De fet, en realitat volíem anar a la Puigmal, però ens va fer mandra esperar-nos. Canvi ràpid de pla i cap a l'Anglada-Guillamón.

El començament és una canal arbrada i fàciul, que fa que tinguis dubtes d'on encordar-te. Al primer replà còmode ho fem i el Joan comença, que el veig molt frisós d'escalar.

El segon llarg ja és més interessant (a sobre), un diedre obert amb alguns arbres a baix, més vertical del que semblava des de sota, que com més per fora vas, millor. La reunió es fa en un pseudo-replà que hi ha a l'esquerra (a sota).

Finalment aquí veiem els primers espits, havíem llegit que la via era reequipada però fins aquí tan sols trobes burils vells.

El tercer llarg (a sobre) ja comença molt vertical, alternant passos en lliure i A0, amb una barreja de burils i espits a la placa de la dreta. Segueix una fissura que s'aprofita molt bé, tant per progressar com per si es vol equipar, tot i que nosaltres no vam posar-hi res.

El quart és molt curt, però gairebé tot en artificial d'A0 (a sota) tret de l'inici i d'algun pas intermedi. La reunió es fa en un forat molt còmode que veiem a la dreta, on es pot assegurar ben assegut !

Semblava que el temps s'anava mantenint i, al cinquè llarg ens van arribar algunes ullades de sol. Sort, perquè és un llarg més aviat desplomat (a sobre), i bastant llarg. Nosaltres el vam dividir en dos aprofitant una instal·lació intermèdia que hi trobem entre els dos desploms més marcats.

D'aquesta manera no cal pujar-hi tan material i amb unes 15 cintes es fa la via.

El segon tram d'aquest llarg te uns quants passos molt llargs, que deu ser on la ressenya marca A2. Aquí si que vaig fer servir els estreps. De fet, en aquests passos cal aprofitar bé les preses de mà per pujar fins al darrer graó de l'estrep i així arribar al següent espit ben justet !

La reunió també es fa a la dreta (a sota, el Joan arribant-hi), en un enorme forat molt agradable.

Per anar al darrer llarg cal travessar la bauma i sortir-ne per l'altre extrem, seguint una línia d'espits (a sobre). Aquí la muntanya s'estreny i les vies s'acosten. Per l'esquerra puja l'Edelweiss i, a la dreta, veiem la darrera reunió de la Desirée i el fil de l'esperó de la Puigmal.

Aquest darrer llarg també té alguns espits que allunyen, però la paret ja no desploma i es nota la diferència.

Quan pujo, comencen a caure gotes. Arribem a dalt i baixem pitant amb un sol ràppel de 60 m, però després ens en penedim, les cordes costen de recuperar i triguem més temps que fent els dos rappels de l'altre dia.

Sort que hi ha una colla al sostre de la Pérez-Vergés que ens distreuen mentre tibem les cordes ! (a sota)

Prop de Santa Cecília ens sorprèn aquest escurçó amb la panxa ben inflada (a sota), no sé si perquè s'acabava de menjar a algun altre animaló o perquè hi portava escurçonets...

10 comentaris:

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Joan! tot i la pluja no afluixes...per poc no coincidim, aquest dissabte la nostra intenció era d'anar a l'Anglada del Cavall...però a darrera hora i davant els negres pronòstics de temps, vàrem anar al Pic del Martell a fer la Herboristes.
Felicitats per la via!
Sort que ets alt no? perquè díuen que l'artifo allarga en algun tram, falten claus?

Mingo ha dit...

Joan, nosaltres tb vam anar a Montserrat, però vam fer una cosa molt més tranqui. A part de les gotes, fotia una bona rasca i a l'anglada es devia notar força, estas fet una fiera, quina por venir a escalar amb tu.
Vinga una abraçada.

Raquel ha dit...

Doncs sembla bona via, no? La poso a les de pendents?

Es veu que tothom estava a Montserrat... jo fent esportiva amb el peque... però al bar del Xicu vam trobar-nos una bona colla!!

Anònim ha dit...

Quan la vaig fer viag haver de posar una V petita a la sortida de la 1a cova. Com està ara el pas?

XICU ha dit...

Hola!
Nosaltres també estàvem al cavall! Vàrem fer la Punsola. Si no vaig equivocat, vàrem estar parlant al cim sobre si era millor baixar amb un ràpel o amb dos...
Era la nostra primera al cavall.
Salut i grimpades.

Gatsaule ha dit...

Jaume, nosaltres també vam estar a unt de renunciar, sort que finalment va prevaldre la vena alpinista !

Mingo, no s'hi estava malament al Cavall, n'hi havia que comentaven com era d'estrany d'estar al cim sense vent..., i era que començava a ploure ! Veig que la por és mútua, ja està bé...

Raquel, hi ha més artificial que a la Puigmal, però molts trams es poden forçar en lliure, sempre que et refiis de burils vells i cordinillos...

Anònim,la sortida de la primera cova és una mica forçada, però no vam haver de posar-hi res.

Xicu, realment és millor baixar en dos rappels. Encantat d'haver-te conegut ! Ens anem llegint.

Pekas ha dit...

Una bona vía.. si senyor... :-)))

( i tothom.. per un cantó o altre de Montserrat... :-))))

Llorenç ha dit...

VAja Via!!!

ja m'agradaria fer-la algun dia!!! m'agrada!! a veure si aquest estiu ens hi posem!!

aquest post m'ha agradat!

i lo del rapel!!! in tio com tu...experimentat!!!! deu meu! el que fan les presses!mecatxis!


ens veiem aviat i bones vacances!

cuida't!

Historias de montaña ha dit...

Juer...vaya bicha!!!

Gatsaule ha dit...

Pekas, tens raó, una bona via ! Sobretot quan estàs a les reunions dins dels forats...

Llorenç, em sembla que t'agradaria ! Pel tema del rappel vaig fer cas a la Raquel que ho havia fet així, aprofitant que el cim era ple de gent i ens podien ajudar...

Nada, Vlady, una viborilla.