25 d’abr. 2008

Cavall Bernat de Montserrat, via normal

La via normal del Cavall Bernat no és precisament una activitat original però, com diuen els Dalton, aquesta via no pot faltar en un blog d'escalada. A més, no l'havia feta mai i també tenia curiositat per tastar-la personalment, així que ahir a la tarda vam anar-hi amb el Toni.

A dalt us deixo una petita ressenya, on hi he dibuixat els dos rappels que hi vam fer.

Aquesta escalada te l'atractiu de l'excursió que hi ha fins al peu de la via, podríem dir que és una escalada-excursionista en el sentit que s'està més estona caminant que escalant. Nosaltres vam pujar per les canals del Pou del Gat i del Cavall (1 h. A sota veiem al Toni a les cordes de la canal del Cavall) i vam baixar pel camí de les escales cap al Monestir (45'), però hi ha altres alternatives.

El primer tram fins arribar a l'arbre no cal assegurar-se, és força més fàcil que la canal del Cavall i hi ha un bon replanet on equipar-se. Després ve el flanqueig, al principi molt fàcil i després molt sobat però ben protegit per un parabolt (a sobre). Bé, comparat amb la Penya Ginesta no n'està de sobat.

El segon llarg (a sota), en canvi, ens va agradar molt i no el vam trobar gens patinós. Sorprèn la quantitat d'assegurances que te i el seu tamany, nosaltres no vam posar-hi res més. Me l'imaginava diferent i el vam gaudir amb força, tot i el fort vent que bufava.

Llavors ja només queda la grimpada final (a sobre) fins al cim, on es pot posar un friend petit o un tascó en una fissura, si es creu necessari.

Dalt de tot (a sota), vam aguantar l'estona justa per fer-nos la foto i tirar avall. El vent era tan fort que no ens vam ni poder canviar el calçat !

Dos rappels i cap avall, amb la vista posada en els Gorros, on hi tenim algun altre objectiu en el cicle d'escalades amb bones caminades.

11 comentaris:

Mingo ha dit...

Hola Joan.
Ara feia dies que no sabiem res de tu. El cavall, per qualsevol via és maco.
Ah el dissabte vam coincidir amb en Jaume Grimp; a veure si ens organitzem i fem una trobada.
Salut

PGB ha dit...

Jo encara no l'he escalat mai el Cavall... ja em val :(

Vinga Joan, a veure si montes una trobada blogger a la To! ;)

IvanG ha dit...

Ieps!! Gracies per la ressenya, per quan torni a donar-li canya a l'escalada de llargs!! Li tinc moltes ganes al cavall pero el famós flanqueig m'ha frenat sempre.

Salutacions!!

Vlady ha dit...

Una de esas que quiero hacer cuando finalmente me deje caer por allí ;)

Salu2

Gatsaule ha dit...

Mingo, haurem de posar una data, que si no haurà de ser per casualitat....

PGB, aquí no patiries gaire, estar molt equipat i amb un grau per no patir.

Ivang, el flanqueig és molt curt,i el tros difícil encara més. El faries sense problemes.

Vlady, te va a gustar, aunque para ti hay vias mejores y mas largas.

el terrible ha dit...

una vegada em va dir el joan cunill que cada vegada que arribes a dalt del cavall canvies de sexe (femella-mascle-femella... o al revés). per tant es tracta de pujar-hi un nombre de vegades parell si et vols quedar tal i com vas néixer! espero que sigui mentida, jo en porto 5, q són imparells...

Gatsaule ha dit...

He, he, per mi és la segona, però de com m'anava tot abans de la primera ja no me'n recordo gaire.... Ho haurem de comprovar !

Jortx ha dit...

Jo, si tot va bé, hi pujaré demà per primera vegada (per la Punsola).

O sigui, que ja estic començant a buscar pla per fer la Normal i així aconseguir un número parell :P

Xavi ha dit...

Després de la ventada del pic de Tarbesou l'airet del cavall deuria ser com una lleugera brisa marina....

Gatsaule ha dit...

Jortx, espero que t'hagi anat bé, jo la vaig fer quan tenia més o menys la teva edat !

Si, però a vegades la roca calenta no n'és tant, de calenta....

Casòliva ha dit...

Oooooooooooh pare quina gran escalada!!!! ;-)

sincerament, mai em cansaré de veure Monserrat d'aprop, son unes muntanyes moooolt boniques! No m'extranya que no te'n cansis mai d'elles! ;-)

per cert, he remodelat una miqueta el meu blog, i hi he posat ad-sense! jejeje.

Fins dilluns!!!!

Marc.