Nova via al Pla de Corbera: Placa de la Llum

Alguns dies d'aquest mes de gener, sobretot quan estava lesionat i no podia fer gran cosa, em vaig entretenir a explorar la possibilitat de trobar una línia en aquesta paret situada sota el santuari de Corbera. Es una paret que es veu molt bé des de la carretera tot baixant dels Rasos de Peguera, i per la situació geològica pensava que havia de tenir molt bona roca.

Després de veure que l'accés per sota és gairebé impossible per la densitat de la vegetació i la gran destrossa que caldria fer per obrir un camí, vaig preferir deixar el peu de la paret en el seu estat natural i treballar-la des de dalt. El fàcil accés en cotxe i el meu estat físic també ho aconsellava.

Aquest diumenge al matí, amb l'ajuda del Toni, vam acabar d'esporgar algun boix i alguna savina, arrencar algunes argelagues i fer la primera ascensió des de sota. Aquí teniu la ressenya i el mapa d'accés.

Tot i que encara cal que plogui una mica per acabar de netejar la terra d'alguns forats, la via es troba ben a punt. La roca és excel·lent, un calcari molt adherent amb forats (a sobre), i l'escalada és bàsicament de placa, amb una petita bavaresa molt agraïda. La dificultat és baixa i gairebé tota la via permet l'autoprotecció, així que tan sols hi he deixat dos espits a la via, amb alguns ponts de roca (a sota) i algunes bagues en arbusts.

L'accés és senzill, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera cal agafar la pista asfaltada que surt des d'Espinalvet, just després del restaurant els Roures, i no deixar-la fins al final de recorregut: el santuari de Corbera. D'allà cal baixar al pla de Corbera i, des del seu extrem oest, unes marques de pintura vermella et porten al final de la via.

Una instal·lació amb un espit i un pont de roca, reforçable si cal amb friends, tascons, i bagues, permet arribar al peu de via amb un rappel de 50 m.

Aquesta via em va fer veure la llum al final del túnel de la lesió, i per això porta aquest nom lluminós, a part de la solana que hi cau tot el dia.

Des de la reunió inferior cal pujar directament amunt per la placa evident (a sobre) durant uns 30 m, on cal desviar-se a l'esquerra (bagues en savines), i fer un curt flanqueig per enllaçar amb la placa final (a sota). Uns 55 m en total. Al capdamunt de la via es pot muntar una reunió amb friends i tascons o anar a buscar la instal·lació de rappel.

També es pot pujar recte cap al punt d'inici del rappel, però no té el mateix interès i la roca està més trencada.

El lloc és realment agradable i bonic i mereix la visita encara que no s'escali, ja m'ho direu. I com mana la tradició, els primers repetidors tenen la cervesa pagada !