6 d’oct. 2007

Salamandra i Roca Plana dels Llamps, arestes Brucs

Ara deu fer 7 o 8 anys que no anava a escalar amb la Clara, més o menys el mateix temps que feia que ella no es posava el baudrier. Però ara que l'hi han tornat a venir una mica de ganes d'enfilar-se, no era qüestió de deixar-ho passar.

Així que aquest matí hem anat cap a Montserrat, que està a mig camí, i que avui m'ha regalat una bonica sortida de sol (a sobre).

Seguint els consells del senyor Picazo i del seu darrer llibre, ens hem decidit per la zona dels Ecos on hi ha un parell d'arestes Brucs fàcils i interessants.

Hem començat per l'aresta Brucs de la Salamandra (a sota), roca bona, i bastant equipada pel que solen ser aquestes vies (parabolts a les reunions i una peça per llarg).

El dia era molt bo i l'hem gaudit plenament. A sobre veiem a la Clara pujant al segon llarg i, a sota, dalt del cim.

La baixada és una mica més complexe del que diu la ressenya. Primer un rappel volat de 35 m cap a l'oest, on cal anar en compte amb un arbre sec, i després un altre per una canal pedregosa i plena d'arbres (a sobre), de 25 m.

Llavors ja tan sols cal baixar al camí del Montgrós, i seguir-lo fins al collet, punt d'inici de l'¡aresta Brics de la Roca Plana dels Llamps (a sota).

Aquesta aresta és més senzilla que l'anterior, i força més curta (a sobre), però des del cim la vista és realment una de les més espectaculars de Montserrat, tant cap a Sant Jeroni, Sant Benet i Gorros, com cap a Agulles i Frares (a sota).

I amb una vista molt peculiar dels Ecos (més avall).

10 comentaris:

Vlady ha dit...

Que hay Gatsaule:

Buenisimas fotos la primera y la última.

Pilladas en el sitio preciso en el momento justo.

Salu2

Mohawk ha dit...

Guauuuu!!! La Roca Plana dels Llamps, espectacular, el meu primer A3 :P

Quan encara no era un freeky sempre havia volgut fer la via de l'Alsina (Sense Nom), a l'esquerra de la Trinidad, però ara ja no tinc el nivell mental per fer-la, llàstima!

El lloc és espectacular i en especial la cara més tètrica d'aquesta agulla. Així veurem a la Clara a la pròxima trobada blogger?

;)

QUIMI ha dit...

Ei! que m'has copiat la primera foto o que?jo el dissabte tambe vaig tindre aquesta panoramica,:D

PGB ha dit...

Molt bones fotos Joan! (per variar... :P)
Percert, vaia desploms a la Roca Plana dels Llamps!

Algun dia d'aquests hauria d'anar a fer algunes agulles com aquestes, tant per coneixer mes Montserrat com per gaudir d'aquestes espectaculars vistes!

Llorenç ha dit...

Guapa la foto de la sortida del sol!
Veig que cada cop ens apropem més!!! nosaltres estavem a l'esparraguera...tot i que que no vam matinar massa!
Te bona pinta aquestes vies per passar un matí tranquil! tot i que mai he estat per Ecos!! deu meu cuan em queda per recorrer!je je je!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Quina disfrutada Gatsaule! aquestes arestes brucs de Montserrat! que estètiques que són i que exposades sovint, quan dius ben assegurada, qué vols dir? ja que el teu concepte de ben assegurat...que tú ets molt valent...quantes assegurances per tirada, es pot protegir amb friends? Felicitats per les ascensions i les fotos, espectaculars.

Gatsaule ha dit...

Gracias por el comentario, Vlady, pero es lo que tu dices: estar en el lugar adecuado en el momento justo. Ni más ni menos.

Mohawk, saps com està la Trinitat ? Em va sembla veure-hi algunes peces molt lluents....

Quimi, no estàvem gaire lluny fent les fotos ! El món és petit...

PGB, el lloc t'agradaria segur, amb poc més d'una hora de passeig entres en un món montserratí completament diferent al de les escoles massificades.

Kutres, em sembla que quan vosaltres feieu l'Esparreguera, nosaltres ja estàvem fent la cervesa !

Jaume, amb algun friend per forats i alguna cinta per bolos, vas més que bé. Les reunions estant ben equipades i al mig dels llargs trobes alguna cosa. Tot i que tenen ambient, són vies fàcils.

Mohawk ha dit...

Ja,ja,ja.... si no l'han reequipat, de la Trinitat no brilla res!, el que passa que la via del Blanco (abans de ser més integrista, sorry Blanco!) la va creuar amb un Ae del 15, però la Trinitat va per una fissura de la dreta (és un A3 dels d'abans, segurament ara quedaria d'A2 i gràcies). Recordo un buril petat i dos falquetes, res més...

;)

Anònim ha dit...

Hola!

per si us serveix d'alguna cosa la meva "visió", la Roca Plana dels Llamps és molt més fàcil i a la Salamandra no hi ha gaires assegurances i hi ha un bon pati a sota. Vam posar només un friend a una fisura molt grossa, no serveixen de gran cosa...

Mohawk: a veure si puc venir a la propera trobada blogger, ja tinc ganes de conèixer-te!

Mohawk ha dit...

Doncs a veure si ens veiem aviat, Clara!

;)

PD: Si et torna a enganxar això d'escalar encara serà més fàcil, je,je,je....