Aquest cap de setmana hem pogut fer una escapada de 4 dies cap a la zona del Mont Rosa amb el Moi i el Sergi, una sortida improvisada pel tancament de Suïssa..., així que hem tirat de pla B.
Anar tard no va mai bé, i tots els allotjaments possibles de la vall de Gressoney eren plens, així que vam anar a dormir a baix, massa baixos...
Però de bon matí pugem tota la vall fins Staffal per agafar els primers funiculars, que ens deixen a prop de la punta Indren, a 3.275 m.
Davant nostre la punta Giordani, a la dreta, i la Piràmide Vincent, a l'esquerra, els nostres primers objectius.
El dia és molt bo, i la neu està dura, així que engeguem amb optimisme cap a la punta Giordani, un quatre mil senzill i amb poc compromís.
Anem guanyant alçada i, ben aviat, darrera nostre apareix el cim del Mont Blanc.
Ben aviat arribem al darrer flanqueig damunt una neu cada cop més estovada, que ens portarà al cim.
Un cim curiós, ja que arribar-hi és senzill, però els darrers metres demanen una petita escalada de IIIº que a molta gent li genera algun problema.
Ara toca anar a buscar la base de la cara SE de la Piràmide Vincent, i intentar remuntar els petits corredors que, per l'esquerra, porten directament al cim, situat 200 metres més amunt.
Ara la neu ja està molt dolenta, tova i inconsistent, ens farà patir bastant durant els darrers metres abans d'arribar a la plana del cim.
Del cim, toca baixar cap a la collada Vincent, on trobem la traça principal que puja des del refugi Gnifetti.
Ara ja ens encordem per la gran quantitat d'esquerdes que s'obren per tot arreu, i ens acostem fins el què serà el tercer quatre mil del dia: el Corno Nero. Un cim de fàcil aproximació, però amb uns darrers 50 metres ben intensos per la presència de gel a tota la pala.
Per pujar dalt de tot, tirem en ensemble, però protegits per cargols de gel, d'aquesta manera arribem dalt bastant de pressa i amb seguretat.
Un cim que també ens demana un petit esforç final en forma de grimpada aèria... I és que la cara sud d'aquests cims és realment esfereïdora!
Només cal veure l'aspecte que tenen les parets que es despengen de la punta Giordani i la Piràmide Vincent, vistes des del Corno Nero!
Però la muntanya que tenim sempre al davant, i que no podem deixar de mirar, és el gran Lyskamm oriental, quina elegància!
Per baixar fem servir el mateix sistema, la petita traça que hem fet de pujada, i la neu dura, ens ajuden a baixar sense massa dificultats.
Mica a mica se'ns ha anat fent tard, l'alçada es comença a notar i decidim tirar directament cap al refugi més alt d'Europa, la cabana Margarita, on dormirem, o més aviat hi passarem la nit, tot esperant l'endemà.
Però per anar a buscar la traça, hem de fer molta marrada i decidim fer una drecera, una drecera que ens porta directament cap una bonica rimaia que no tenim més remei que travessar o tirar enrere...
I al final, la travessem sense cap conseqüència!!
Ja només ens queda seguir pujant, lentament que l'alçada es va notant de mala manera, en direcció al refugi.
Un refugi que es troba a 4.550 metres, al bell mig del cim de la Punta Gnifetti, que serà el nostre quart quatre mil de la jornada.
Un refugi acollidor, però situat massa amunt. Un consell no hi vingueu sense aclimatar, nosaltres vam passar de dormir a 200 m, a dormir a 4.550 m, i ens va passar factura!
Això si, vam gaudir d'una posta de sol darrera el Cerví, situat més de 100 m més avall que el propi refugi!!
Un itinerari complet i molt recomanable, on només va faltar pujar al Parrotspitze.... Una mica menys de calor hi hauria ajudat!
Aquesta tarda sembla que canviarà el temps. De moment, mentre baixem veiem el primer avís en forma de barret damunt del Lyskamm. 
