La serralada del sud de Cavalese és el Lagorai, una llarguíssima carena que s'estén des de San Martino de Castrozza cap a ponent, i només està travessada per una petita carretera que des de Cavalese es dirigeix a Borgo Valsugana a través del Passo Manghen (2.047 m).
Així que aprofitem la facilitat d'accés per anar fins el coll i fer una agradable volta pujant al Monte Ziolera i passant de tornada per la vora del fantàstic llac de Buse.
El Monte Ziolera, vist des del coll té un perfil espectacular, però el camí que hi puja és ben senzill i sense cap dificultat.
El camí primer passa per la Cima di Valsolero, i ben aviat s'enfila fins a la creu del cim (2.486 m).
Avui no fa un dia lluminós, d'entrada, però les boires que pugen i baixen li donen un to especial i una llum molt tardorenca.
Des del cim baixem per l'altre costat per un camí molt dret fins a la Forcella Ziolera. Des d'aquí el camí va planejant en direcció a la Pala del Becco i va voltant fins arribar a una altra collada.
A mesura que va avançant el dia, el temps també millora, un bon senyal de cara als propers dies!
Ara ja baixarem en direcció nord, i mica a mica ens anirem acostant al llac de Buse, travessant aquests paisatges magnífics de tardor.
El llac és una petita meravella, aquí comencem a trobar-hi gent, i no ens estranya mica. El lloc és idíl·lic. Fem una bona parada a la vora, no tenim cap pressa.
Després d'acabar de voltar el llac, el camí marxa cap a l'oest i al cap de mitja hora ja tornem a arribar a la vora del cotxe, al Passo Malghen, on hi ha un refugi molt interessant!
Una volta que veiem a sota i al Wikiloc.
1 comentari:
Quis racons més ferms ! quina sort d'indicadors i camins prou ben marcats, quina diferència amb el nostre Pirineu....
Publica un comentari a l'entrada