Al sud de la Valtellina hi trobem la serralada dels Alps Orobie, que separen la vall de la plana del Po. Una serralada secundària respecte a la carena principal dels Alps, però també molt bonica. Així com al nord de la Valtellina hi trobem gegants com del Piz Bernina o el Monte Disgrazia, i cims emblemàtics com el Piz Badile, als Alps Orobie el cim més alt és el Pizzo Coca de poc més de tres mil metres. Una mena de Prepirineu posat aquí dalt.
Per conèixer una mica aquesta serralada, que majoritàriament s'hi accedeix pel sud, des de Bergamo, hem anat a fer una bona volta des del passo San Marco, la collada de la carretera que connecta Sondrio amb Bergamo.
Pugem al coll amb el cotxe i el deixem uns centenars de metres al sud, al refugi Passo San Marco. Allà marxem per un camí planer que marxa cap a l'oest en direcció als Llacs de Ponteranica.
Dels llacs de Ponteranica, seguim pujant, ara amb més força, fins a la collada homònima, des d'on n'obtenim una bona perspectiva.
Baixem cap a la vall de Salmurano, però el camí ben aviat gira a l'oest per anar a una altra collada, la de Salmurano. Una collada de bon accedir per un camí més o menys planer. En canvi per arribar al refugi de Salmurano trobem una baixada prou forta.
Un refugi on hi arriba un telecadira des de la vall de Morbegno i això fa que perdem la pràctica solitud de la que havíem gaudit fins ara!
Des d'aquí canviem l'orientació, girem a l'est i comencem a tornar. I el primer pas és arribar al bonic llac de Pescegallo.
Ara ens trobem amb un fort puja i baixa. Del llac cal pujar primer al passo del Forcellino, una mena d'escletxa de la carena, i després de tornar a baixar, la pujada al passo di Verrobio.
En aquest darrer coll encara hi queden un munt de restes de la primera guerra mundial, sobretot trinxeres i amagatalls. Tota la carena dels Alps Orobie van ser línia del front entre els austríacs, al nord, i els italians al sud. Un front que no va patir gaires moviments al llarg dels anys de la guerra i que els italians no van aconseguir travessar.
Des de la collada ja veiem lluny el refugi del Passo San Marco, així que ja només ens resta baixar a buscar el camí de l'anada pel qual tornarem al cotxe.
Mentre acabem d'arribar ens aturem a observar una explotació bovina de llet, al moment en que les vaques tornen per ser munyides a l'alpeig, una escena que ja fa molts anys que ha desaparegut de les nostres muntanyes. Un alpeig on hi trobarem el boníssim formatge Casera, amb un regust a muntanya que no trobem als formatges catalans.
Al mapa de sota us deixo la ruta, i al Wikiloc, el track.
