Conquerir l'inútil, disfrutar la vida, sentir-se millor,... VIURE, probablement tan sols és això.
30 de gen. 2025
Monte Ursera. Valtellina-03
22 de gen. 2025
Torrione Porro. Valtellina-02





Després de gaudir del cim baixem pel camí de la via normal que es retroba amb el camí de pujada poc abans del refugi Porro. Aquí parem per observar l'exposició que tenen sobre els estudis de la gelera del Ventina.

17 de gen. 2025
Cima della Fontana. Valtellina-01
La Valtellina és una vall enorme orientada perpendicular a la majoria de valls alpines, en direcció est-oest en comptes de nord-sud, més o menys com la Cerdanya. Una vall immensa relativament propera a Milà, amb tot el què comporta, encaixada en els Alps Oròbics al sud, i els Alps Bernins al nord, fronterers amb Suïssa.
El cim més important de la vall és l'únic quatre mil present: el Piz Bernina, situat a la frontera entre Itàlia i Suïssa. La vall s'estén des del llac de Como, a l'oest, fins al Parc nacional de l'Stelvio, a l'est. Quan vam pujar al Piz Bernina vaig adonar-me que aquesta vall tenia grans possibilitats per fer-hi una estada llarga, i això vam fer. Tot i que en part la coneixia després de les estades al Piz Badile i a la Val di Mello.
La capital de la vall és Sondrio, situat només a 300 metres d'alçada, així que nosaltres vam preferir un lloc més petit i lleugerament més alt: Ponte in Valtellina (500 m), que va resultar se un punt excel·lent per recórrer la Valltellina i els valls laterals.
Una d'aquestes vall laterals és la Valmalenco, que puja cap al nord des de Sondrio i des de la qual se surt per fer la via normal italiana del Piz Bernina. Vam buscar un cim interessant per fer la primera ascensió, i aquest va ser la Cima della Fontana (3.068 m), situada al sud-est del Piz Bernina.
Per anar-hi vam pujar fins a Chiesa in Valmalenco i després arribar fins a Campo Moro on vam poder deixar el cotxe a la cua de l'embassament homònim.


















































