9 de gen. 2020

Daniel, SA, a la Miranda de les Boïgues

Diuen que la primera escalada de l'any sempre és especial, i aquesta curta però bonica via ho va ser, sobretot per a la Queralt, que no havia escalat mai a Agulles!

Una via curta i equipada, amb bona roca i una aproximació curta i còmoda, sobretot tenint en compte els estàndards de Montserrat. I d'una dificultat més que raonable, com podem veure a la ressenya del Coleccionista de vies.

Ja el primer llarg és fàcil i agradable, una grimpada deliciosa on només cal mirar-s'ho en un únic pas ben protegit...
El segon llarg ja pica una mica més, sobretot en el tram després dels forats. Allà la roca es torna més vertical i les preses més escasses. Com que la distància entre parabolts fa que hagis d'escalar, allà és on cal escalar amb calma...

Sobretot els que escalem menys del què voldríem a Montserrat!
El tercer ja torna a ser més agradable, amb una roca que continua sent impecable!

I al cim, ens espera l'espectacle del bosc d'Agulles per arrodonir un matí agradable per damunt de la boira!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Joan i companyia, Agulles és especial, sobretot quan fa temps que no hi vas...

Gatsaule ha dit...

I tant que ho és!! Imagina per qui no hi havia estat mai..... I després vam fer l'alta ruta d'Agulles per tornar, i va ser la cirereta del pastís!